Notícies
Biografia Discografia Agenda Imatges
Blog
Poemes


Joies italianes i altres meravelles

joies italianes
Aquest projecte ha estat elaborat al llarg dels dos darrers anys. Es podria resumir com una declaració d’amor a una música que estimo i a un país que m’apassiona, Itàlia. Seguint en la meva obsessió per la clepto-músico-mania, que vaig iniciar al 2004 amb la publicació de “Joies Robades”, aquest és un treball centrat quasi exclusivament en cançons italianes d’autor. La cançó d’autor italiana és una gran desconeguda en el nostre país, amb l’excepció d’artistes com Paolo Conte o Franco Battiato, arribats potser massa tard a les nostres orelles. Però la música d’autor italiana és molt més que un parell d’artistes, és una cançó rica i polièdrica que ofereix un ventall d’autors excepcionals. He escollit deu cançons d’autors de diferents generacions, des de Enzo Jannacci, Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Dalla, De Gregori, Fossati, Tosca o Fabrizio de André a músics joves com Samuele Bersani o Vinicio Capossela. Ha estat una feina delicada i difícil en la adaptació dels textos al català amb un rigor quasi malaltís per conservar el sentit i l’emoció que cada cançó porta a dins. Per raons personals el meu interès per la música italiana neix a finals dels anys setanta i a començaments dels vuitanta, després conec als meus amics del Club Tenco que han estat fonamentals a l’hora de aprofundir en aquesta música. Així com als meus inicis la cançó francesa va ser un apropament a una cançó existencialista i de fortes arrels literàries, la cançó italiana aporta la lluminositat i el color a la meva curiositat musical. Segurament vostès es preguntaran per les altres meravelles incloses en el disc, doncs bé, les altres meravelles són cançons sobre tot d’amics meus (Silvio, Aute, Luis Pastor...) que sempre han estat referents per a mi, cançons que són la banda sonora de la meva vida i que m’hagués agradat escriure jo. Ells mateixos canten en català les seves cançons i d’aquesta manera donen suport a la nostra cultura i la nostra llengua. He volgut compartir aquestes cançons amb altres amics molt generosos, cantants de generacions diferents però apassionats per la música que aporten al treball matisos preciosos a cançons precioses. Gràcies a tots ells aquest disc és una realitat, que voldria dedicar a un amic de l’ànima que m’ha ensenyat moltes joies italianes que desconeixia, Sergio Secondiano Sacchi. Grazie Sergio..!!
Joan Isaac


 N'han dit                      

JOAN ISAAC, UN LLADRE DE JOIES REINCIDENT

L’any 2002, Joan Isaac va  fer un parèntesi en la seva carrera de lletrista i compositor per posar-se, com a intèrpret, al servei d’altres creadors, i ens va oferir, amb Joies robades, un recull de cançons d’autors com Jacques Brel, Chico Buarque, Pedro Guerra i un llarg etcètera que va tenir una molt bona acollida. Set anys més tard va reincidir amb Auteclàssic, un àlbum dedicat a adaptacions al català de temes de Luis Eduardo Aute, en el qual també va col·laborar el mateix autor. I com que el dos demana el tres, ara apareix, publicat per Picap, Joies italianes i altres meravelles, un àlbum –il·lustrat per Daniel Sesé- per al qual en Joan s’ha envoltat de cantants amics que comparteixen amb ell la interpretació d’un grapat de peces de qualitat indiscutible, arranjades per Conrad Setó, Francesc Burrull, Eros Cristiani i Josep Traver amb talent i amb una instrumentació limitada però exquisida. Recordo que en Conrad sovint em deia: “De vegades, menys és més”.

És prou sabut que Joan Isaac és el cantant català més proper a la cançó italiana, una cançó que a Catalunya va arribar amb força fins a la dècada dels seixanta –artistes com Renato Carosone, Domenico Modugno, Mina, Rita Pavone, Jimmy Fontana i molts d’altres sonaven amb freqüència per la ràdio- però que després, com ha passat amb la cançó francesa, ha estat ignorada gairebé del tot pels mitjans de comunicació. A causa d’aquest ostracisme, autors i intèrprets tan notables com Roberto Vecchioni, Gianmaria Testa, Francesco Guccini, Angelo Branduardi i tants d’altres són il·lustres desconeguts a casa nostra, mentre que els temes de monstres com Lucio Dalla, Franco Battiato i Paolo Conte han arribat amb comptagotes, i només a aquells que podríem anomenar els happy few. Per això cal agrair a en Joan que posi al nostre abast algunes cançons italianes bellíssimes –tot i que, com el títol de l’àlbum fa evident, també n’hi ha d’altres procedències- que ha sabut fer seves amb respecte i, alhora, sense mimetismes estèrils.

L’àlbum comença amb “Ferragosto”, de Samuele Bersani i Sergio Cammeriere, una bella combinació de records d‘infantesa i d’exaltació del poder de la fantasia com a transformadora de la realitat. Fem després un salt al Brasil, en companyia de la meravellosa veu de Sílvia Comes, per reivindicar, amb “Gent senzilla” –de Vinicius de Moraes, Chico Buarque i Garoto- les existències anònimes i dignes de tanta gent que el poder ignora o utilitza. Tornem a Itàlia, per sentir  “Que n’és de bella, la lluna”, una exaltació del somni, l’amor i la bellesa, interpretada a duo amb el seu autor, Giorgio Conte, excel·lent autor que, malauradament, sempre ha restat massa a l’ombra del seu molt més conegut germà Paolo. Tot seguit, Luis Eduardo Aute canta amb en Joan una versió en català de la força recent “Atenes en flames”, una denúncia d’aquest “Occident narcís i insolent / que a trossos es trenca”, i en Joan reprèn en solitari la seva “Cala la notte a San Remo”, cançó damunt la qual pengen els records de les vetllades del Premi Tenco i el fantasma estimat i inoblidable de Fabrizio de André.

La cançó següent és una de les més populars de la primera època de Lucio Dalla: “Piazza grande”, una esplèndida melodia –que pren una enorme volada gràcies als diversos canvis de tonalitat- que embolcalla la història d’un sense sostre feliç de la seva condició, que voldria “morir (..) voltat de gats sense cap amo ni senyor.” I després de Dalla, arriba el torn d’un altre gran artista desaparegut abans d’hora, l’abans esmentat Fabrizio de André, amb una versió –compartida amb Roger Mas- de “Via del campo”, visió tendra d’una jove prostituta on se’ns diu com a conclusió: “Dels diamants no creix ni un bri d’herba, / però dels fems sempre neixen flors.”

Passem llavors una estona a Cuba en companyia de Silvio Rodríguez per sentir la “Petita serenata diürna”, del veterà membre de la la no tan nova “Nueva trova”, i Maria del Mar Bonet s’afegeix a la festa per col·laborar en “La lluna i el capità” (d’Enrico de Angelis, Tosca i L. Fiori), una preciosa cançó d’amor plena de matisos i vestida amb colors suaus i delicats. Arriba tot seguit Eugenio Finardi, per intervenir en el seu tema “Faula”, una cançó de bressol que combina la tendresa amb una fina ironia, i en Joan resta novament sol per acostar-nos el tema de Vinicio Capossela “Modí”, una cançó que podríem resumir com “la presència d’una absència”.

Francesco de Gregori –que va compartir amb Lucio Dalla, un any abans de la seva mort, l’espectacle Work in progress, que vaig tenir la sort de veure al teatre Leman de Ginebra- és un dels cantants italians en actiu més coneguts i estimats al seu país. En Joan, juntament amb Enric Hernàez, interpreta la seva cançó “Mira, jo no sóc aquell”, una visió desenganyada de la celebritat, i una meditació punyent sobre la pròpia individualitat i sobre la situació de l’artista en el món que l’envolta. L’extremeny arrelat a Madrid Luis Pastor interpreta després amb Joan Isaac el seu tema “Sóc”, una esplèndida cançó sobre la construcció del “jo” a partir de les capes successives de vivències que ens afaiçonen i ens transformen. Joan Manuel Serrat –potser recordant aquell “El sur también existe” que va cantar fa anys amb paraules de Mario Benedetti- intervé en “Torno al sud”, de Pino Solanas, amb música de l’enorme Astor Piazzolla. I l’àlbum es clou amb la cançó d’Ivano Fossatti “D’amor no en parlem mai més”, un tema senzill i púdic sobre el pas del temps per damunt de les vides i dels sentiments.

El temps també ha passat mentre durava aquest viatge constel·lat de joies i meravelles. I, en baixar del tren, ens queda el cor esquitxat de bellesa i el desig de refer ben aviat el camí de la mà d’aquest farmacèutic d’Esplugues que, si ha sabut fer-nos estimar aquestes cançons i els seus creadors, és perquè ell mateix els estima i els comprèn profundament.

Miquel Pujadó



Joan Isaac: una nova tongada de petites joies italianes i altres meravelles.

Del Bloc de Joan Josep Isern.Totxanes, totxos i maons
Ostres, quin disc més deliciós que acaba de publicar Joan Isaac!

L’ha titulat “Joies italianes i altres meravelles” i, realment, us asseguro que el nom no és gens exagerat i que fa justícia al que conté: una pila de sorpreses d’allò més agradables.

Ja fa temps que en aquestes Totxanes vaig fent atenció a Joan Isaac cada vegada que treu un disc nou. Em remeto a l’apunt més recent (aquest) i us recomano que hi entreu perquè en el text  –escrit després de la publicació, fa tres anys, del doble CD “Piano, piano”–  hi trobareu enllaços a comentaris meus a propòsit de discos publicats anteriorment.
...










El dia de Sant Jordi Joan Isaac va ser el protagonista a la ciutat de Girona on va presentar "Joies italianes i altres meravelles" dins del Festival Strenes.

Un Isaac esplèndid que va deleitar al públic amb les seves cançons i  va estrenar "Girona", una preciosa cançó dedicada a la ciutat

Llegir-ne més
Premsa

Joan Isaac, comiat Italià del Barnasants

Núria Soto.

/ 18.04.2016

Joan Isaac, envoltat d’amics i emocionat, va tancar la 21a edició del Festival Barnasants, al Teatre Joventut, amb la presentació del seu disc “Joies italianes i altres meravelles”, un homenatge a la cançó d’autor Italiana. “Avui és un dia especial, em sento profundament estimat aquesta nit”, va dir el cantautor català, que va rebre efusius aplaudiments al llarg de tot el concert i va compartir escenari i música amb amics com AuteSerrat o Maria del Mar Bonet entre d’altres.

Dijous, Isaac va omplir el Teatre Joventut de l’Hospitalet amb homes i dones de la seva generació que es dividien en parelles i grups d’amics, un públic “de sempre” que ja escoltavaA Margalida poc després de l’assassinat de Puig Antich el 1975. L’artista va fer honor a la cançó d’autor i en aquest cas especialment al seu “passat italià”, a la vegada que un homenatge a l’amistat. Temes presents al seu disc com Piazza grande de Lucio Dalla o La via del campo, de Fabrizio De André, cançó que va cantar acompanyat de qui va considerar un dels artistes més importants del país, Roger Mas, van hipnotitzar a més de tres-centes persones que van ser benvingudes i acomiadades amb fragments de pel·lícules de Fellini com La Strada o Dolce Vita, projectades rere l’escenari.


Joan Isaac va sorgir de la foscor d’un escenari buit i va interrompre un fort aplaudiment amb les primeres paraules de Ferragosto, del cantautor Italià Samuele Bersani. Després va continuar amb joies de Vinicio capossela o Ivano Fossati i altres meravelles com La bellesa de Silvio Rodríguez, “un cubà meravellós, resistent, sencer” o Cala la nit a Sant Remo, tema propi que ha cantat més d’una vegada amb Lluis Llach al Festival Tenco. Que n’és de bella la lluna, de Giorgio Conte, germà menor del també músic, Paolo conte i Faulade Eugenio Finardi van ser dos temes que Isaac va cantar amb sensibilitat i que van tenir en comú el fet d’estar precedits per un vídeo en el que els autors van saludar i donar les gràcies al cantautor. Segon en sortir a escena, Enric Hernandez, “un dels millors cantautors catalans”, va acompanyar a Isaac amb el tema Mira, jo no sóc aquell deFrancesco de Gregori i Roger Mas, que va reaparèixer, amb l’Animale de Franco Battiato, un tema no inclòs al disc degut a que la editorial no va donar el permís per editar. “Ell s’ho perd” va dir amb humor el cantant, abans de començar.

Més cares “noves” i sobretot esperades, van anar apareixent al llarg de la nit, com la de Luis Pastor, que abans de començar va exclamar; “En la escuela se cantaba cara al sol y en la calle Molina y Joselito”. A l’extremeny la passió el feia lluitar per romandre assegut al tamboret mentre es fonia amb Joan Isaac en la seva cançó Sóc, que parla de la immigració. “Estic emocionat” va dir Isaac mentre files endavant algú va pensar en alt; “Jo també!”. I aleshores va venir una de les estrelles més esperades de la nit, Maria del Mar Bonet “una immensa artista i una de les veus més meravelloses d’aquest país”, que va sortir per cantar dolçament amb Isaac La lluna i el capità. Luis Eduarto Aute va ser una altre dels grans noms de la nit i va cantar “Una de les cançons més emocionants” per Joan Isaac; Atenes en flames.

Faltava algú per sortir i l’expectació es respirava en l’ambient. Joan Isaac un cop més va introduir al següent invitat explicant amb que es va gastar les seva primera setmanada de cent pessetes: “amb un CD de quatre cançons, un LP de Joan Manel Serrat”. Finalment els dos amics es van unir al ritme del tango Torno al Sud davant d’un public d’ulls brillants.

Uns minuts més tard, per acomiadar-se Joan Isaac va reunir a tots els seus a l’escenari creant una postal per la memòria. Però era evident que allò no era el adéu, la gent va seguir asseguda. Aleshores si, les primeres notes del piano van sonar i el públic va esclatar en un aplaudiment tot just abans que se sentís “vas marxar no sé on” de la cançó que no deixarà “de cantar mai” i que va concloure el concert.

I es que és inevitable; Joan Isaac sempre serà A Margalida.

http://www.nuvol.com/noticies/joan-isaac-comiat-italia-del-barnasants/



CRÓNICA

Un Joan Isaac para la historia

El cantautor hizo brillar sus 'Joies italianes i altres meravelles' con cómplices como Serrat, Aute, Maria del Mar Bonet y Roger Mas en el teatro Joventut de L'Hospitalet



Joan Isaac, emocionado durante la inerpretación de Maria del Mar Bonet.

JORDI BIANCIOTTO

@JordiBianciotto

VIERNES, 15 DE ABRIL DEL 2016 - 17:41 CEst

Iba a ser un acto de compromiso apasionado con la canción de autor italiana, y lo fue, pero, además, en el camino dejó un rastro de dúos de excepción y fotos para la historia. No todos los días se ve en un escenario la concentración de voces trascendentes del oficio trovadoresco que desfilaron este jueves por el teatro Joventut, de L’Hospitalet, en la clausura de Barnasants, arropando la nueva aventura de Joan Isaac.

Las 'Joies italianes i altres meravelles' tuvieron como pórtico ese 'Ferragosto' de Samuele Bersani, en que el cantautor de Esplugues esbozó poéticamente un "somrís d’orella a orella" rumbo a un horizonte imprevisto. "Dins de l’aquari de la meva fantasia", decía la letra, si bien todo fue muy real, desde su coincidencia natural con aquel temario, en el que fundió con acierto su pieza propia 'Cala la nit a San Remo', hasta la llegada de sus cómplices, empezando porRoger Mas, que se puso en la piel, y la garganta, de Fabrizio de Andrè en 'Via del campo'. "Ahora empieza lo bueno", anuncio Joan Isaac con humildad.

UN BATTIATO NO AUTORIZADO

Citas sentidas a Vinicio Capossela, Ivano Fossati y un Giorgio Conte que saludó, como más tarde Eugenio Finardi, con un mensaje en vídeo. El cruce de sensibilidades extremas con Enric Hernàez en 'Mira, jo no sóc aquell' (De Gregori) y, de nuevo, Mas en 'L’animal', pieza no incluida en el disco porque la editorial deFranco Battiato no dio el permiso. El encantado viaje a Lucio Dalla en 'Piazza grande' y la memoria de la inmigración en 'Sóc', con el instinto melódico de Luis Pastor.

Y Maria del Mar Bonet, con su voz en precisa sintonía con el aura mágica de 'La lluna i el capità'. "Aún me pondré a llorar", ironizó, o no, Joan Isaac. Sílvia Comes, alzando el tono en 'Gent senzilla' y otros dos platos fuertes: Luis Eduardo Aute, envuelto en la gravedad de 'Atenes en flames', con el canto casi sobrenatural deLaia Rius, y Joan Manuel Serrat, llevando el tango 'Torno al sud' a las costas cubanas con el piano de Antoni-Olaf Sabater, que suplió ahí a Conrad Setó. "Estic destruït!", bromeó el del Poble Sec en amarga alusión a la derrota del Barça en la Champions.

 

Foto de familia para los anales de la canción, y un bis con 'A Margalida'. "Nunca dejaré de cantarla, nunca", anunció Joan Isaac, a quien, en ese tramo final, se le entrecortaba la voz por la emoción. Las anunciadas 'meravelles' se habían hecho materia sobre el escenario del Joventut.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/joan-isaac-teatre-joventut-barnasants-joies-italianes-5058125

TV


http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=151832502

Joan Isaac interpreta "Modí" al programa Divendres de TV3




Ràdio

Catalunya Exprés Magazine - Joan Isaac ens presenta el seu nou disc 'Joies italianes i altres meravelles'

09 gen. 2016

Conversem amb Joan Isaac sobre el seu nou disc "Joies italianes i altres meravelles" que inclou col.laboracions de luxe.



Joan Isaac presenta el seu últim disc, "Joies italianes i altres meravelles" al programa La vida de Catalunya Ràdio






Amics i coneguts

A partir del minut 20, una fantàstica entrevista de Sílvia Tarragona a Joan Isaac en "Amics i coneguts" de Ràdio 4. Amb una impressionant interpretació de "Ferragosto" acompanyat al piano pel mestre Conrad Setó.




Agenda

29 de març

Guayaquil

Equador

.........................

31 de març

Cuenca

Equador

.........................

6 d'abril

Quito

Equador

.........................

14 d'abril

Joies italianes i altres meravelles

Teatre Joventut

L'Hospitalet

.........................

23 d'abril

Joies italianes i altres meravelles

Auditori C. Cultural la Mercé
Girona
.........................