Notícies
Biografia Discografia Agenda Imatges
Blog

Joies italianes i altres meravelles
joies italianes
Aquest projecte ha estat elaborat al llarg dels dos darrers anys. Es podria resumir com una declaració d’amor a una música que estimo i a un país que m’apassiona, Itàlia. Seguint en la meva obsessió per la clepto-músico-mania, que vaig iniciar al 2004 amb la publicació de “Joies Robades”, aquest és un treball centrat quasi exclusivament en cançons italianes d’autor. La cançó d’autor italiana és una gran desconeguda en el nostre país, amb l’excepció d’artistes com Paolo Conte o Franco Battiato, arribats potser massa tard a les nostres orelles. Però la música d’autor italiana és molt més que un parell d’artistes, és una cançó rica i polièdrica que ofereix un ventall d’autors excepcionals. He escollit deu cançons d’autors de diferents generacions, des de Enzo Jannacci, Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Dalla, De Gregori, Fossati, Tosca o Fabrizio de André a músics joves com Samuele Bersani o Vinicio Capossela. Ha estat una feina delicada i difícil en la adaptació dels textos al català amb un rigor quasi malaltís per conservar el sentit i l’emoció que cada cançó porta a dins. Per raons personals el meu interès per la música italiana neix a finals dels anys setanta i a començaments dels vuitanta, després conec als meus amics del Club Tenco que han estat fonamentals a l’hora de aprofundir en aquesta música. Així com als meus inicis la cançó francesa va ser un apropament a una cançó existencialista i de fortes arrels literàries, la cançó italiana aporta la lluminositat i el color a la meva curiositat musical. Segurament vostès es preguntaran per les altres meravelles incloses en el disc, doncs bé, les altres meravelles són cançons sobre tot d’amics meus (Silvio, Aute, Luis Pastor...) que sempre han estat referents per a mi, cançons que són la banda sonora de la meva vida i que m’hagués agradat escriure jo. Ells mateixos canten en català les seves cançons i d’aquesta manera donen suport a la nostra cultura i la nostra llengua. He volgut compartir aquestes cançons amb altres amics molt generosos, cantants de generacions diferents però apassionats per la música que aporten al treball matisos preciosos a cançons precioses. Gràcies a tots ells aquest disc és una realitat, que voldria dedicar a un amic de l’ànima que m’ha ensenyat moltes joies italianes que desconeixia, Sergio Secondiano Sacchi. Grazie Sergio..!!
Joan Isaac


 N'han dit                       

JOAN ISAAC, UN LLADRE DE JOIES REINCIDENT

L’any 2002, Joan Isaac va  fer un parèntesi en la seva carrera de lletrista i compositor per posar-se, com a intèrpret, al servei d’altres creadors, i ens va oferir, amb Joies robades, un recull de cançons d’autors com Jacques Brel, Chico Buarque, Pedro Guerra i un llarg etcètera que va tenir una molt bona acollida. Set anys més tard va reincidir amb Auteclàssic, un àlbum dedicat a adaptacions al català de temes de Luis Eduardo Aute, en el qual també va col·laborar el mateix autor. I com que el dos demana el tres, ara apareix, publicat per Picap, Joies italianes i altres meravelles, un àlbum –il·lustrat per Daniel Sesé- per al qual en Joan s’ha envoltat de cantants amics que comparteixen amb ell la interpretació d’un grapat de peces de qualitat indiscutible, arranjades per Conrad Setó, Francesc Burrull, Eros Cristiani i Josep Traver amb talent i amb una instrumentació limitada però exquisida. Recordo que en Conrad sovint em deia: “De vegades, menys és més”.

És prou sabut que Joan Isaac és el cantant català més proper a la cançó italiana, una cançó que a Catalunya va arribar amb força fins a la dècada dels seixanta –artistes com Renato Carosone, Domenico Modugno, Mina, Rita Pavone, Jimmy Fontana i molts d’altres sonaven amb freqüència per la ràdio- però que després, com ha passat amb la cançó francesa, ha estat ignorada gairebé del tot pels mitjans de comunicació. A causa d’aquest ostracisme, autors i intèrprets tan notables com Roberto Vecchioni, Gianmaria Testa, Francesco Guccini, Angelo Branduardi i tants d’altres són il·lustres desconeguts a casa nostra, mentre que els temes de monstres com Lucio Dalla, Franco Battiato i Paolo Conte han arribat amb comptagotes, i només a aquells que podríem anomenar els happy few. Per això cal agrair a en Joan que posi al nostre abast algunes cançons italianes bellíssimes –tot i que, com el títol de l’àlbum fa evident, també n’hi ha d’altres procedències- que ha sabut fer seves amb respecte i, alhora, sense mimetismes estèrils.

L’àlbum comença amb “Ferragosto”, de Samuele Bersani i Sergio Cammeriere, una bella combinació de records d‘infantesa i d’exaltació del poder de la fantasia com a transformadora de la realitat. Fem després un salt al Brasil, en companyia de la meravellosa veu de Sílvia Comes, per reivindicar, amb “Gent senzilla” –de Vinicius de Moraes, Chico Buarque i Garoto- les existències anònimes i dignes de tanta gent que el poder ignora o utilitza. Tornem a Itàlia, per sentir  “Que n’és de bella, la lluna”, una exaltació del somni, l’amor i la bellesa, interpretada a duo amb el seu autor, Giorgio Conte, excel·lent autor que, malauradament, sempre ha restat massa a l’ombra del seu molt més conegut germà Paolo. Tot seguit, Luis Eduardo Aute canta amb en Joan una versió en català de la força recent “Atenes en flames”, una denúncia d’aquest “Occident narcís i insolent / que a trossos es trenca”, i en Joan reprèn en solitari la seva “Cala la notte a San Remo”, cançó damunt la qual pengen els records de les vetllades del Premi Tenco i el fantasma estimat i inoblidable de Fabrizio de André.

La cançó següent és una de les més populars de la primera època de Lucio Dalla: “Piazza grande”, una esplèndida melodia –que pren una enorme volada gràcies als diversos canvis de tonalitat- que embolcalla la història d’un sense sostre feliç de la seva condició, que voldria “morir (..) voltat de gats sense cap amo ni senyor.” I després de Dalla, arriba el torn d’un altre gran artista desaparegut abans d’hora, l’abans esmentat Fabrizio de André, amb una versió –compartida amb Roger Mas- de “Via del campo”, visió tendra d’una jove prostituta on se’ns diu com a conclusió: “Dels diamants no creix ni un bri d’herba, / però dels fems sempre neixen flors.”

Passem llavors una estona a Cuba en companyia de Silvio Rodríguez per sentir la “Petita serenata diürna”, del veterà membre de la la no tan nova “Nueva trova”, i Maria del Mar Bonet s’afegeix a la festa per col·laborar en “La lluna i el capità” (d’Enrico de Angelis, Tosca i L. Fiori), una preciosa cançó d’amor plena de matisos i vestida amb colors suaus i delicats. Arriba tot seguit Eugenio Finardi, per intervenir en el seu tema “Faula”, una cançó de bressol que combina la tendresa amb una fina ironia, i en Joan resta novament sol per acostar-nos el tema de Vinicio Capossela “Modí”, una cançó que podríem resumir com “la presència d’una absència”.

Francesco de Gregori –que va compartir amb Lucio Dalla, un any abans de la seva mort, l’espectacle Work in progress, que vaig tenir la sort de veure al teatre Leman de Ginebra- és un dels cantants italians en actiu més coneguts i estimats al seu país. En Joan, juntament amb Enric Hernàez, interpreta la seva cançó “Mira, jo no sóc aquell”, una visió desenganyada de la celebritat, i una meditació punyent sobre la pròpia individualitat i sobre la situació de l’artista en el món que l’envolta. L’extremeny arrelat a Madrid Luis Pastor interpreta després amb Joan Isaac el seu tema “Sóc”, una esplèndida cançó sobre la construcció del “jo” a partir de les capes successives de vivències que ens afaiçonen i ens transformen. Joan Manuel Serrat –potser recordant aquell “El sur también existe” que va cantar fa anys amb paraules de Mario Benedetti- intervé en “Torno al sud”, de Pino Solanas, amb música de l’enorme Astor Piazzolla. I l’àlbum es clou amb la cançó d’Ivano Fossatti “D’amor no en parlem mai més”, un tema senzill i púdic sobre el pas del temps per damunt de les vides i dels sentiments.

El temps també ha passat mentre durava aquest viatge constel·lat de joies i meravelles. I, en baixar del tren, ens queda el cor esquitxat de bellesa i el desig de refer ben aviat el camí de la mà d’aquest farmacèutic d’Esplugues que, si ha sabut fer-nos estimar aquestes cançons i els seus creadors, és perquè ell mateix els estima i els comprèn profundament.

Miquel Pujadó



Joan Isaac: una nova tongada de petites joies italianes i altres meravelles.

Del Bloc de Joan Josep Isern.Totxanes, totxos i maons
Ostres, quin disc més deliciós que acaba de publicar Joan Isaac!

L’ha titulat “Joies italianes i altres meravelles” i, realment, us asseguro que el nom no és gens exagerat i que fa justícia al que conté: una pila de sorpreses d’allò més agradables.

Ja fa temps que en aquestes Totxanes vaig fent atenció a Joan Isaac cada vegada que treu un disc nou. Em remeto a l’apunt més recent (aquest) i us recomano que hi entreu perquè en el text  –escrit després de la publicació, fa tres anys, del doble CD “Piano, piano”–  hi trobareu enllaços a comentaris meus a propòsit de discos publicats anteriorment.
...












Premsa

Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia

El cantautor adapta Lucio Dalla i Fabrizio de André, entre d'altres, en un disc amb convidats com Serrat, Silvio Rodríguez, Aute i Roger Mas

Joan Isaac, aquesta setmana a Barcelona. Foto: Josep Losada





JOAN ISAAC, UN LLADRE DE JOIES REINCIDENT

L’any 2002, Joan Isaac va  fer un parèntesi en la seva carrera de lletrista i compositor per posar-se, com a intèrpret, al servei d’altres creadors, i ens va oferir, amb Joies robades, un recull de cançons d’autors com Jacques Brel, Chico Buarque, Pedro Guerra i un llarg etcètera que va tenir una molt bona acollida. Set anys més tard va reincidir amb Auteclàssic, un àlbum dedicat a adaptacions al català de temes de Luis Eduardo Aute, en el qual també va col·laborar el mateix autor. I com que el dos demana el tres, ara apareix, publicat per Picap, Joies italianes i altres meravelles, un àlbum –il·lustrat per Daniel Sesé- per al qual en Joan s’ha envoltat de cantants amics que comparteixen amb ell la interpretació d’un grapat de peces de qualitat indiscutible, arranjades per Conrad Setó, Francesc Burrull, Eros Cristiani i Josep Traver amb talent i amb una instrumentació limitada però exquisida. Recordo que en Conrad sovint em deia: “De vegades, menys és més”.
...

Joan Isaac “Joies italianes i altres meravelles”

— 31 desembre 2015

Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015) de Joan Isaac és un disc on hi participen músics com Sílvia Comes, Giorgio Conte, Luis Eduardo Aute, Roger Mas, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Eugenio Finardi, o Joan Manuel Serrat.

En aquest nou treball Joan Isaac ens apropa la cançó italiana de diverses generacions, des de temes d’autors consagrats com són Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Enzo Jannacci, Lucio Dalla, Francesco De Gregori, Ivano Fossati, Tosca o Fabrizio André, a més de veus joves com Samuele Bersani o Vinicio Capossela i d’altres meravelles, aquestes són cançons dels seus amics Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute o Luis Pastor, que Joan Isaac confessa que són cançons que han estat referents per a ell, que formen part de la banda sonora de la seva vida i que hauria volgut escriure ell mateix.

...


El CD ‘Joies italianes i altres meravelles’, amb l’ARA a partir de diumenge
ARA Barcelona 18/12/2015 00:00

 El cantautor d’Esplugues de Llobregat Joan Isaac. / RUTH MARIGOT

“Aquest disc és una declaració d’amor a un país, a una manera de veure la vida”, diu Joan Isaac sobre Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), el CD que es podrà aconseguir amb l’ARA des del 20 de desembre fins al 7 de gener per 11,99 euros. És també un viatge per la cançó d’autor italiana, perquè Isaac adapta al català cançons de Fabrizio de André, Lucio Dalla, Vinicio Capossela, Giorgio Conte, Ivano Fossati i Samuele Bersani, entre d’altres.
...

Actualitzat el 09/12/2015

Joan Isaac, duets a la lluna

Estrenem dos duets i el videoclip d'una cançó del seu proper disc de versions de cançó italiana

El veterà cantautor d'Esplugues de Llobregat es va iniciar en la cançó francesa, i més tard va descobrir la cançó italiana. Aquest divendres 11 de novembre surt a la venda Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), un recull de versions i meravelles que inclou deu duets al costat de Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Giorgo Conte o Enric Hernàez. A Enderrock.cat n'estrenem un parell i també el videoclip d'una versió en solitari.
...


El Club de la Cançó torna el febrer amb un concert de Joan Isaac

 Joan Isaac obrirà, com ja va fer el 2001, la nova etapa del Club de la Cançó, el dia 4 de febrer.

  El cicle de música tornarà després de gairebé dos anys aturat canviant El Sielu per la sala petita del Kursaal

| Actualitzat el 27/11/2015 a les 09:41h
TV


http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=151832502

Joan Isaac interpreta "Modí" al programa Divendres de TV3




Ràdio

Catalunya Exprés Magazine - Joan Isaac ens presenta el seu nou disc 'Joies italianes i altres meravelles'

09 gen. 2016

Conversem amb Joan Isaac sobre el seu nou disc "Joies italianes i altres meravelles" que inclou col.laboracions de luxe.



Joan Isaac presenta el seu últim disc, "Joies italianes i altres meravelles" al programa La vida de Catalunya Ràdio






Amics i coneguts

A partir del minut 20, una fantàstica entrevista de Sílvia Tarragona a Joan Isaac en "Amics i coneguts" de Ràdio 4. Amb una impressionant interpretació de "Ferragosto" acompanyat al piano pel mestre Conrad Setó.




Agenda

4 de febrer

Piano, piano...

Teatre Kursaal

Manresa

.........................

14 d'abril

Joies italianes i altres meravelles

Teatre Joventut

L'Hospitalet

.........................