JOAN ISAAC
"Un mar de cançons"







Gravacions Marines








INICI

NOTÍCIES

POEMES

Joan Isaac, Marina Rossell e Ivette Nadal ganan el premio BarnaSants al mejor concierto

Joan Isaac, Marina Rossell i Ivette Nadal guanyen el Premi Barnasants al millor concert

Joan Isaac estrena la canço Girona a l'Strenes

Girona té nom de dona a la nova cançó de Joan Isaac

Joan Isaac entrevista en Zibaldone

Girona

Joan Isaac. Joyas italianas y otras maravillas entre amigos

Joan Isaac porta a Girona les seves joies italianes

La glòria efímera...

Joan Isaac,comiat Italià del Barnasants

Joies italianes i altres meravelles. Crònica amb imatges

Un Joan Isaac para la historia

A punt de Solfa

Joan Isaac: "És un triple homenatge: a la cançó d'autor, la cançó italiana i el Teatre Joventut

Joan Isaac: "Quants espectacles o cantants catalans s'han vist a Madrid els últims anys?

Joan Isaac: "Catalunya es culturalment monoteísta"

Joan Isaac tanca el BarnaSants amb cançons italianes

«Joies italianes i altres meravelles» de Joan Isaac

Inauguració del monument a Salvador Puig Antich

Joan Isaac convidat de luxe al concert de Luis Pastor

Joan Isaac fa caliu en l'estrena del nou Club de la Cançó

Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia

Joan Isaac a Enderrock TV

Joan Isaac, un lladre de joies reincident

Catalunya Exprés Magazine

Joan Isaac presenta el seu últim disc, "Joies italianes i altres meravelles" al programa La vida de Catalunya Ràdio

Joan Isaac: una tongada de petites joies italianes i altres meravelles

A partir del diumenge 20 de desembre només amb el Diari Ara

Joan Isaac homenatja la cançó d'autor italiana

Joan Isaac serà l'encarregat de tancar la 21a edició del Festival BarnaSants el proper 14 d'abril

Joan Isaac, duets a la lluna

  Joies italianes i altres meravelles

El Club de la Cançó torna el 4 de febrer amb un concert de Joan Isaac



2015-2016: Joies italianes i altres meravelles

2016: Gira per l'Equador

2014-2015: Cançons d'amor i anarquia

 2013: Concert per la llibertat

2013: Joan Isaac.Bandera negra al cor (Llibre)

2013: Un meravellós i emocionant regal per al Mestre Fernando G. Lucini

2013: Le Cose di Amilcare

2012-2013: Joan Isaacc piano, piano

2012: Un encuentro con Fernando González Lucini

2012: Sense la lluna

2012: Gira per Uruguai

2012:A força de cançons

2011-2012:Em declaro innocent

2011: Joan Isaac de gira per l'Equador

2011: Cançons

2011: És tard

2010: Setmana Catalana a l'Equador

2009-2011: Auteclàssic

2008: La vida al Sol

2007: Bàsic,Viure i Duets

2005-2006: De Profundis

2004-2005: Només han passat cinquanta anys

2001-2003: Joies robades

2000: De vacances

1998-1999: Planeta silenci

1986-1996

1983-1985: Inesperat

1980-1983: Barcelona, ciutat gris

1977-1979: Viure

1975-1976: És tard

1975: Però no em robareu la força

1973-1974: Rèquiem

1953-1973


NOTÍCIES




21 FESTIVAL BARNASANTS 2016

Joan Isaac, Marina Rossell e Ivette Nadal ganan el Premio BarnaSants al mejor concierto

REDACCIÓN el 13/05/2016 

Joan Isaac, Marina Rosell e Ivette Nadal han recibido hoy el Premio BarnaSants al mejor concierto de la sección oficial, un premio al que sólo optan artistas y recitales que han presentado nuevo repertorio, trabajo discográfico o espectáculo.


De izquierda a derecha: Pere Camps, director del festival BarnaSants, Joan Isaac e Ivette Nadal. © Xavier Pintanel
De izquierda a derecha: Pere Camps, director del festival BarnaSants, Joan Isaac e Ivette Nadal.
© Xavier Pintanel

Esta mañana ha tenido lugar en Barcelona la ceremonia de entrega de los premios BarnaSants al mejor concierto al que optan artistas y recitales que han presentado nuevo repertorio, trabajo discográfico o espectáculo en la última edición. 

Este año, el jurado del festival, formado por periodistas musicales especializados, ha querido premiar a Joan Isaac por el concierto que ofreció como clausura del BarnaSants, donde estrenó Joies italianes i altres meravelles y donde estuvo acompañado de artistas comoJoan Manuel SerratMaria del Mar BonetRoger Mas,Sílvia ComesLuis Eduardo AuteLuis Pastor o Enric Hernàez. Este es el tercer premio BarnaSants que recoge Joan Isaac tras el de 2011 por Em declaro innocent y el de 2014 por Cançons d’amor i anarquia.

Marina Rossell ha sido premiada también por el concierto donde presentó en primicia su último trabajo Cançons de la resistència, donde aborda canciones llenas de historia contra la guerra y el fascismo.

El BarnaSants también ha reconocido como mejor concierto el de Ivette Nadal en el Auditori de Barcelona, donde la cantante barcelonesa presentó Tornar a mare, su último álbum que llega después de un año de recuperación y lucha de un trastorno alimentario, y donde las canciones hablan de la anorexia desde la ironía y con el convencimiento de la superación.

En esta XXI edición, el Premio BarnaSants a la trayectoria artística fue otorgado a Luis Eduardo Aute y entregado en el concierto de clausura el 14 de abril. Hasta ahora habían recibido este galardón Roberto Vecchioni (2010), Raimon (2011), Daniel Viglietti (2012), Francesc Pi de la Serra (2013), Silvio Rodríguez (2014) y Maria del Mar Bonet (2015).

Por otra parte, el Premio BarnaSants al activismo cultural ha sido por el Colectivo Ovidi Montllor, en reconocimiento al valor incuestionable de su tarea, que pretende dar a la música valenciana "la dignidad y la proyección que se merece en los medios de comunicación". Actualmente, este colectivo cuenta con más de 100 grupos integrantes y trata de cohesionar internamente el sector de músicos y cantantes que se expresan en catalán.



divendres, 13 de maig de 2016


Joan Isaac, Marina Rossell i Ivette Nadal guanyen el Premi Barnasants al millor concert



ACN L’Hospitalet de Llobregat.-Marina Rossell, Joan Isaac i Ivette Nadal han estat guardonats amb el Premi Barnasants al millor concert de la secció oficial, un premi al qual només opten artistes i recitals que han presentat nou repertori, treball discogràfic o espectacle. El certamen també ha premiat la trajectòria artística de Luis Eduardo Aute i l’activisme cultural del Col·lectiu Ovidi Montllor, en reconeixement “a la seva tasca que pretén donar a la música en valencià la dignitat i la projecció que es mereix als mitjans de comunicació”. Amb l’entrega d’aquests guardons, que s’ha fet aquest divendres al matí, queda clausurada la XXI edició del Festival Barnasants que ha programat més de 100 concerts en tres mesos.
Marina Rossell ha estat premiada pel concert inaugural del Barnasants, on va presentar en primícia el seu últim treball ‘Cançons de la resistència’. Segons el jurat del festival, “Rossell, va cantar temes mítics i plens de força, autèntics himnes dels nostres temps, cançons contra la guerra, plenes d’amor i emoció”. Amb aquesta actuació, la cantant va començar una gira internacional que la portarà a actuar a ciutats com Nova York, Montreal o París.El Barnasants també ha reconegut com a millor concert el d’Ivette Nadal a l’Auditori de Barcelona, on la cantant barcelonina va presentar el seu últim disc, ‘Tornar a mare’. Acompanyada per Roger Pasqual a la guitarra elèctrica, acústica i a les veus, Lluís Riera al baix i al contrabaix, i Santi Carcasona a la bateria i percussió, Nadal va cantar temes del seu darrer àlbum, que arriba després d’un any de recuperació i lluita d’un trastorn alimentari, i on les cançons parlen de l’anorèxia des de la ironia i amb el convenciment de la superació.Enguany, el jurat del festival també ha volgut premiar a Joan Isaac pel concert que va oferir com a cloenda del Barnasants, on va estrenar ‘Joies italianes i altres meravelles’ i on va estar acompanyat d’artistes com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Sílvia Comas, Luis Eduardo Aute, Luis Pastor o Enric Hernaez.En aquesta XXI edició, el Premi Barnasants a la trajectòria artística ha estat atorgat a Luis Eduardo Aute, que segons el jurat del certamen és “una de les grans veus del panorama de la cançó d’autor a casa nostra”. Fins ara havien rebut aquest guardó Silvio Rodríguez, Daniel Viglietti, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Roberto Vecchioni.Per altra banda, el Premi Barnasants a l’activisme cultural ha estat pel Col·lectiu Ovidi Montllor, en reconeixement al valor inqüestionable de la seva tasca que pretén donar a la música en valencià “la dignitat i la projecció que es mereix als mitjans de comunicació”. Actualment aquest col·lectiu compta amb més de 100 grups integrants i tracta de cohesionar internament el sector de músics i cantants que s’expressen en valencià. Cada any entrega els Premis Ovidi Montllor, que s’atorguen anualment als artistes que publiquen música en valència. La primera edició d’aquesta convocatòria va ser l’any 2006. Són Premi Barnasants a l’activisme cultural Fernando González Lucini, Antonio Franco, Josep Lluís Marcé, les Cotxeres de Sants i Joan Manuel V. Parisi i el Club Tenco-




dimarts, 26 d’abril de 2016

Joan Isaac estrena la cançó 'Girona' a l'Strenes


És un homenatge a la ciutat després que el periodista gironí Xevi Planas demanés al cantant que posés fi a 14 anys de silenci

L'auditori del Centre Cultural La Mercè va acollir dissabte a la nit l' estrena de la cançó 'Girona', de Joan Isaac. Durant la seva actuació, molt aplaudida, Isaac va explicar que, després de catorze anys de silenci, va tornar a cantar en rebre una trucada del periodista gironí Xevi Planas demanant-li que tornés als escenaris. Per aquesta raó, el cantant va decidir dedicar una cançó a Girona.















Girona té nom de dona a la nova cançó de Joan Isaac


L'artista es desfà en elogis per una ciutat que «fa olor de menta tallada» al tema interpretat per primera vegada dissabte al festival Strenes

26.04.2016 | 07:20

Girona té «nom de dona», «preciosa i assalvatjada», a la nova cançó que l'artista Joan Isaac va presentar en primícia dissabte per cloure el concert que va oferir a l'Autitori del Centre Cultura La Mercè, en el marc del Festival Strenes de la ciutat.

«Girona té els ulls verdíssims / fa olor de menta tallada / i una cabellera llarga / desfermada per l'espatlla», canta Joan Isaac acompanyat d'un quartet de piano, teclats, baix i bateria.

«Girona té una mirada / prenyada de melangia / que besa qui la desitja / i escolta quan se li parla»

«Girona té un riu lentíssim / que enfonsa a les seves aigües / reflexos calidoscòpics / quan la llum recull les ales»

«Girona té nom de dona / preciosa i assalvatjada / m'enyoro quan me n'allunyo / després d'haver-la abraçada»

En les paraules de presentació de la nova cançó, Joan Isaac es va desfer en elogis per una ciutat que li permet defugir «l'estrès» barceloní i va donar les gràcies al periodista gironí Xevi Planas per haver-lo convençut fa uns anys de retornar als escenaris, després d'una llarga etapa sense actuar.

Davant la insistència del públic, amb el concert ja finalitzat, Joan Isaac va tornar a sortir per oferir un vis que, com no podia ser d'altra manera, va consistir en la repetició de la cançó que ha escrit a major glòria dels gironins

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/04/25/girona-nom-dona-nova-canco/779655.html



Joan Isaac entrevistado en Zibaldone, programa en italiano de Radio Contrabanda de Barcelona. Presenta su último disco, "Joies italianes i altres meravelles".

Con Joan Isaac (22 aprile 2016)

Il menù di Zibaldone di questo venerdì è stato il seguente:
- Torna a trovarci dopo quasi quattro anni con un nuovo disco, Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015): un omaggio alla musica e alla canzone d’autore italiana.IsaacParliamo di Joan Isaac, cantautore catalano con 40 anni di carriera alle spalle e da sempre molto legato all’Italia. In questo album canta in catalano canzoni di Samuele Bersani, Lucio Dalla, Fabrizio De André, Vinicio Capossela, Francesco De Gregori, Ivano Fossati, Tosca. Duetta con Giorgio Conte e Eugenio Finardi (che cantano in catalano). E con tanti altri amici, come Joan Manuel Serrat, Sílvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute, Luis Pastor, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Roger Mas e Enric Hernàez. Un disco collettivo, un disco che è un vero gioiello.
Per ascoltare e scaricare il podcast schiacciate qui.



diumenge, 24 d’abril de 2016


Girona

El dia de Sant Jordi Joan Isaac va ser el protagonista a la ciutat de Girona on va presentar "Joies italianes i altres meravelles" dins del Festival Strenes.

Un Isaac esplèndid que va deleitar al públic amb les seves cançons i  va estrenar "Girona", una preciosa cançó dedicada a la ciutat.



  

En aquesta ocasió Joan Isaac va convidar a la cantant gironina Neus Mar a cantar amb ell "A Margalida".










21 FESTIVAL BARNASANTS 2016

Joan Isaac. Joyas italianas y otras maravillas entre amigos

por María Gracia Correa el 23/04/2016 

La canción de autor italiana brilló en el teatro Joventut de L’Hospitalet de Llobregat la noche del pasado 14 de abril. Otras maravillas enriquecieron además el gran espectáculo que ofreció Joan Isaac como cierre del festival Barnasants en su 21ª Edición. El artista presentó su más reciente trabajo: “Joies italianes i altres meravelles” ante un teatro repleto de público en un concierto de lujo que contó con la participación de Roger Mas, Enric Hernáez, Luis Pastor, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Luis Eduardo Aute, y Joan Manuel Serrat, que sucesivamente fueron subiendo al escenario para interpretar junto a Joan Isaac las diferentes joyas de la canción italiana y otras maravillas seleccionadas y adaptadas al catalán por el artista barcelonés.

Joan Isaac con Joan Manuel Serrat. © x

Joan Isaac con Joan Manuel Serrat.
© x

Antes del comienzo del recital tuvo lugar un acto protagonizado por el director de Barnasants, Pere Camps, con el que se dio por finalizada la 21ª Edición del festival. Fueron entregados dos galardones, el premio a la trayectoria artística fue otorgado a Luis Eduardo Aute, y el premio de activismo cultural al colectivo Ovidi Montllor, que recogió en su representación Alfons Olmo (VerdCel). Terminada la ceremonia de clausura el teatro se sumió en la oscuridad y comenzó el espectáculo.

Luis Eduardo Aute recibe el premio BarnaSants a la trayectoria artística. © Xavier Pintanel

Luis Eduardo Aute recibe el premio BarnaSants a la trayectoria artística.
© Xavier Pintanel

El momento de penumbra en el que los músicos van ocupando su lugar para preparar la entrada del protagonista, es una fase fundamental del concierto, es el instante prodigioso en el que el público pierde el contacto con la realidad exterior para adentrarte en el mundo maravilloso de las canciones y la poesía. En este espectáculo dicho paréntesis tuvo un fascinante preludio, antes del comienzo de la función (y también al final), el escenario se transformaba en una sala de cine, concretamente de cine italiano, con la proyección de fragmentos de películas de Federico Fellini. Pienso que con este detalle Joan Isaac rendía un doble homenaje, por una parte al cine de autor italiano, y por otra al teatro Joventut, que en sus inicios fue cine, y ahora cumple 25 años de su transformación en teatro.

Los músicos que acompañaban a Joan Isaac en esta ocasión, Conrad Setó, Antoni-Olaf Sabater, Eros Cristiani, Walter Porro, Laia Rius, Josep Traver, Jordi Camp y Lluís Ribalta, fueron ocupando su lugar en un escenario que, gracias a la maestría de Daniel Sesé, constituía por sí solo un espacio estético mágico en el que se iría desarrollando la obra. Durante el espectáculo el escenario se convertiría en un paisaje cambiante detrás de los artistas, el diseño utilizado en el disco cobraría vida como sin querer, con un ritmo delicado que acompañaría a cada canción: un día que se hace noche bajo las estrellas, unas flechas que son canciones, unas palabras escritas sobre la pared que representan una vida de emigración, el fuego envolviendo Atenas, detalles suaves y tenues que aportaron una nueva dimensión gráfica, dieron color a las canciones y terminaron dibujando un retrato de cada autor.

Joan Isaac. © Xavier Pintanel

Joan Isaac.

© Xavier Pintanel

Con este espectáculo Joan Isaac ha conseguido expresar todo lo que para él significa Italia y la canción de autor italiana, su amor y su respeto a un país y una gente con la que tantos lazos le unen, mostrar su pasión por este género, por este país que, como comentó, estima y respeta su canción y a sus cantautores. El recital se estrenó con dos temas de autores italianos muy de actualidad, Ferragosto de Samuele Bersani y Modí de Vinicio Capossela, ambos interpretados en solitario por Joan Isaac, tras los cuales cantó un tema propio: Cala la nit a San Remo, y comenzó a presentar a sus invitados. El primero de ellos, Roger Mas, con el que entonó Via del Campo, deFabrizio De André explicando que ambos compartían una estrecha relación con Italia y comentando la similitud de los registros de voz del cantautor de Solsona con los de Fabrizio De André. Con Roger Mas interpretaría más tarde una canción no incluida en Joies italianes i altres meravellesL’animal, de Franco Battiato.

Giorgio Conte saludó a Joan Isaac desde la pantalla de video. © Xavier Pintanel

 

Giorgio Conte saludó a Joan Isaac desde la pantalla de video.

© Xavier Pintanel

Joan Isaac con Roger Mas. © Xavier Pintanel

Joan Isaac con Roger Mas.

© Xavier Pintanel

 

Prosiguió con D’amor no en parlem mai més (Ivano Fossati) y Que n'és de bella la lluna, precedida ésta por una proyección en la que su autor, Giorgio Conte saludaba a Joan Isaac y al público asistente. La interpretación de Mira, jo no sóc aquell, con Enric Hernáez fue especial, había una conexión particular entre ambos cantautores, una complicidad evidente en la que se iban turnando para hacer ver, con esta canción incisiva, la distancia entre el artista y la persona que lo encarna, un tema de Francesco De Gregori. Casi en el ecuador del concierto Joan Isaac en solitario interpretó Piazza Grande, de Lucio Dalla, tema que fue elegido para la edición del videoclip de presentación y promoción del disco: Joies italianes i altres meravelles.

 

Joan Isaac y Enric Hernàez. © Xavier Pintanel

Joan Isaac y Enric Hernàez.

© Xavier Pintanel

Joan Isaac con Luis Pastor delante de una de las proyecciones diseñadas por Daniel Sesé. © Xavier Pintanel

Joan Isaac con Luis Pastor delante de una de las proyecciones diseñadas por Daniel Sesé.

© Xavier Pintanel

 

Luis Pastor fue el protagonista de la interpretación junto a Joan Isaac de la primera “maravilla” no italiana. Sóc (Soy) refleja una historia vivida en primera persona por el cantautor extremeño, y por miles de personas que en los años 60 y 70 tuvieron que abandonar sus casas, sus familias, en Extremadura o Andalucía en busca de una vida mejor en Madrid o Barcelona. Esta canción está repleta de palabras simbólicas que Sesé ha sabido captar a la perfección, las ha reflejado en el escenario dotándolas de colorido para ir ilustrando lo que las voces de los artistas transmitían. Lo viví como uno de los momentos más inolvidables del espectáculo.

Eugenio Finardi saluda a Joan Isaac. © Xavier Pintanel

Eugenio Finardi saluda a Joan Isaac.

© Xavier Pintanel

Las dos canciones siguientes fueron interpretadas en solitario por el artista catalán, presentó primero Faula, que Eugenio Finardi compuso para su hija, una historia tierna y sensible. Previa a la interpretación se proyectó un video del autor italiano, que desde su tierra felicitaba a Joan Isaac, con quien hace unos años, en el festival Cose di Amilcare interpretó A Margalida. Después vendría una de las más grandes canciones que conozco: la Petita serenata diurna de Silvio Rodríguez, una delicatessen que Joan Isaac sabe interpretar a la perfección.

Joan Isaac emocionado con la interpretación de Maria del Mar Bonet. © Xavier Pintanel

Joan Isaac emocionado con la interpretación de Maria del Mar Bonet.

© Xavier Pintanel

Otro de los momento más sorprendentes de la noche fue el que tuvo lugar con la entrada en el escenario de Maria del Mar Bonet, venía preparada para la ocasión con un precioso barco de papel que situó en medio del escenario y que se convirtió en protagonista de esa bella historia que es La lluna i el capità, tema que bajo el título La luna e il capitano se encuentra recogido en el disco de Tosca Sto bene al mondo como explicó Isaac. El barquito de papel de Maria del Mar Bonet en el centro del escenario y el de Daniel Sesé proyectándose en el fondo. Esta escena, que envolvía las voces de ambos artistas entonando la joya italiana, quedará retenida en la memoria de los asistentes durante mucho tiempo, estoy segura de ello.

Joan Isaac y Sílvia Comes. © Xavier Pintanel

Joan Isaac y Sílvia Comes.

© Xavier Pintanel

Seguía su transcurso el concierto y era el turno de Sílvia Comes, que entró en escena para acompañar al cantautor en la interpretación de Gent senzilla, canción de Vinicius de Moraes yChico Buarque que habla de las favelas, de aquella gente que busca la felicidad sin tener nada, que lucha por salir adelante. La cantautora ha trabajado con Joan Isaac en múltiples ocasiones desde hace unos años, formó parte fundamental del anterior trabajo del artista Cançons d’amor i anarquia.

Joan Isaac y Luis Eduardo Aute. © Xavier Pintanel

Joan Isaac y Luis Eduardo Aute.

© Xavier Pintanel

Quedaban dos grandes invitados para el final, primero Luis Eduardo Aute, con quien interpretó:Atenes en flames. Al terminar la canción, la voz de Laia Rius, al igual que en el disco, entonó un canto final que impresionó a todos los presentes, incluidos los artistas que estaban encima del escenario, y que mereció fuertes aplausos. La complicidad artística y personal entre Aute e Isaac quedó demostrada nuevamente sobre las tablas, dando como fruto una interpretación extraordinariamente sensible e impactante de la canción.

Joan Isaac y Joan Manuel Serrat.

Joan Isaac y Joan Manuel Serrat.

El último tema era Torno al Sud, (Vuelvo al Sur) de Astor Piazzolla y Pino Solanas. Joan Isaac presentó a su último invitado de la noche, lo hizo rememorando a aquel niño que gastó su primera “semanada” en un disco de cuatro canciones de Joan Manuel Serrat y que nunca hubiera imaginado lo que el futuro le depararía. Serrat, autor del prólogo del libro Joan Isaac. Bandera negra al cor de Luis García Gil, subió al escenario, y junto a Joan Isaac derramó sensibilidad y emoción con un Torno al Sud al calor del acordeón de Conrad Setó y la energía del piano de Antoni-Olaf Sabater, unos instantes mágicos e irrepetibles.

Joan Isaac © Xavier Pintanel

Joan Isaac

© Xavier Pintanel

Los artistas invitados demostraron su profesionalidad, y además su respeto y su cariño hacia el anfitrión. Estaban entre amigos y la noche estuvo plena de momentos inolvidables, instantes de alta intensidad emocional, en la que Joan Isaac estaba visiblemente emocionado y agradecido. Terminó el concierto con todos los artistas y músicos en el escenario ante los aplausos de un público en pie, la instantánea de este momento único e irrepetible quedará en el recuerdo de todos los asistentes, instante que captaron muchos fotógrafos y que explica por sí solo lo que se vivió aquella noche.

De izquierda a derecha: Conrad Setó, Lluís Ribalta, Luis Eduardo Aute, Jordi Camp, Anti-Olaf Sabaté, Luis Pastor, Joan Isaac, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Joan Manuel Serrat, Enric Hernàez, Josep Traver, Roger Mas, Laia Rius, Walter Porro y Eros Cristiani. © Xavier Pintanel

De izquierda a derecha: Conrad Setó, Lluís Ribalta, Luis Eduardo Aute, Jordi Camp, Anti-Olaf Sabaté, Luis Pastor, Joan Isaac, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Joan Manuel Serrat, Enric Hernàez, Josep Traver, Roger Mas, Laia Rius, Walter Porro y Eros Cristiani.

© Xavier Pintanel

Se retiraron los invitados para dejar a Joan Isaac solo con su público y sus músicos, creo que todos lo esperábamos, no podía ser de otra manera, el artista se dirigió a los asistentes con una frase que emocionó y volvió a poner en pie al auditorio: “Mai, mai deixaré de cantar aquesta cançó..” (Nunca, nunca dejaré de cantar esta canción)….y empezaron a sonar los primeros acordes de A Margalida. Al día siguiente del espectáculo, el periodista Jordi Bianciotto publicaba un artículo titulado Un Joan Isaac para la Historia, quienes estuvimos en el concierto podemos corroborar que así fue.

http://www.cancioneros.com/co/8312/2/joan-isaac-joyas-italianas-y-otras-maravillas-entre-amigos-por-maria-gracia-correa


divendres, 22 d’abril de 2016


Joan Isaac porta a Girona les seves joies italianes



 El cantautor català presenta demà a la Mercè el seu últim disc, en què versiona en català clàssics de la cançó d'autor d'Itàlia, dins del festival Strenes


Joan Isaac actuarà demà a l'auditori de la Mercè de Girona (22 h, 10 i 15 euros) dins el festival Strenes . El cantautor presentarà a les comarques gironines el seu últim disc, Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), i també interpretarà clàssics del seu repertori.
Isaac manifesta que Girona és una ciutat que l'entusiasma: “A Girona sempre he tingut molt bones vibracions amb la gent, i és un lloc on es nota molt de gust per la cultura i la catalanitat.” Recorda que va ser precisament a Girona on va reiniciar la seva carrera musical, després d'anys allunyat dels escenaris, gràcies al concert que li va organitzar el periodista gironí Xevi Planas el 1998 a la sala La Planeta. Des de llavors, Isaac ha tornat a publicar discs i a tocar en directe. Els últims concerts abans del de Girona els ha fet en una petita gira per l'Equador, on explica que ha tingut “una rebuda entusiasta del públic i la premsa”.
Joies italianes i altres meravelles és, segons Isaac, “un deute pendent” amb Itàlia, país que el té fascinat, i amb el Club Tenco, a San Remo, un espai de referència mundial de la cançó d'autor. En el disc, Isaac versiona en català cançons de músics italians com Lucio Dalla, Franco Battiato i Ivano Fossati, i s'ha envoltat de col·laboradors de luxe com Maria del Mar Bonet, Roger Mas i Enric Hernàez. Isaac reivindica la cançó d'autor italiana, “una música lluminosa i hedonista, bastant desconeguda a casa nostra”, diu. Lesaltres meravelles del disc són col·laboracions de músics com Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute i Joan Manuel Serrat, que canten temes seus en català amb Isaac.
Isaac explica que es troba en un bon moment artístic. “Cantaré i faré discos mentre tingui coses a dir”, afirma.



LA GLÒRIA EFÍMERA...

El passat 14 d'abril al teatre Joventut es va produir un miracle meravellós. Un teatre ple, uns companys generosos, uns músics implicats, un espai esplèndid. Tot va quadrar perfectament, però la feina va ser molt intensa i aquests concerts requereixen una preparació molt especial i acurada, infinitat de detalls que s'han de cuidar al mil·límetre, i el resultat es podria considerar un èxit rotund, fins i tot amb qualificatius desconeguts per mi a la premsa escrita especialitzada. Però passats uns dies tot torna a la normalitat i la realitat més cruel apareix una altra vegada. No voldria que aquest article fos una vall de llàgrimes, però la reflexió s'imposa indefectiblement. Aquest país nostre tan estimat no té memòria, res del que has fet anteriorment serveix de res, sempre estàs recomençant i potser en aquest exercici de reconstrucció contínua es troba la clau per entendre la immensa creativitat dels nostres artistes. Dic artistes perquè no vull parlar de mi, sinó d'una quantitat gran de companys que lluiten per sobreviure personalment i artísticament. Aquest país nostre tan estimat, al meu entendre, té un problema fonamental de no creure en si mateix, en la seva cultura, en els seus artistes, en tots els seus artistes. La política cultural, i sobretot la programació cultural, no és una política transversal. Tenim un país amb unes infraestructures meravelloses i a qualsevol poble i ciutat hi ha auditoris esplèndids per poder programar cultura, però la programació es basa fonamentalment en les modes puntuals i a vegades imposades. Hi ha artistes que tenen més èxit que altres, això sempre serà així, i és natural que així sigui, però si els programadors fossin una mica més arriscats segur que el reconeixement per a molts artistes d'altíssima qualitat seria molt més gran. Envejo profundament països com França o Itàlia, on els artistes de les diferents generacions són programats amb naturalitat, els més joves i els més vells. L'altre dia, al teatre Joventut, darrere de l'escenari es va produir un miracle: diferents artistes de diferents generacions es van trobar i allà no hi havia enveges ni supèrbies, tots estaven allà per fer-me costat, i em vaig sentir l'home més feliç del món, em vaig sentir molt estimat i respectat. Jo també els estimo molt i ells ho saben. L'èxit ja es va produir abans que el teatre es posés dempeus al final del concert, us ho puc assegurar. Això és el que quedarà per sempre més dins de la meva ànima. Aixó si que va fer història. Gràcies a tots. I ara, si em permeteu, continuo treballant.

Joan Isaac


Joan Isaac, comiat Italià del Barnasants

Núria Soto.

/ 18.04.2016

Joan Isaac, envoltat d’amics i emocionat, va tancar la 21a edició del Festival Barnasants, al Teatre Joventut, amb la presentació del seu disc “Joies italianes i altres meravelles”, un homenatge a la cançó d’autor Italiana. “Avui és un dia especial, em sento profundament estimat aquesta nit”, va dir el cantautor català, que va rebre efusius aplaudiments al llarg de tot el concert i va compartir escenari i música amb amics com AuteSerrat o Maria del Mar Bonet entre d’altres.


El cantautor Joan Isaac

Dijous, Isaac va omplir el Teatre Joventut de l’Hospitalet amb homes i dones de la seva generació que es dividien en parelles i grups d’amics, un públic “de sempre” que ja escoltava A Margalida poc després de l’assassinat de Puig Antich el 1975. L’artista va fer honor a la cançó d’autor i en aquest cas especialment al seu “passat italià”, a la vegada que un homenatge a l’amistat. Temes presents al seu disc com Piazza grande de Lucio Dalla o La via del campo, de Fabrizio De André, cançó que va cantar acompanyat de qui va considerar un dels artistes més importants del país, Roger Mas, van hipnotitzar a més de tres-centes persones que van ser benvingudes i acomiadades amb fragments de pel·lícules de Fellini com La Strada o Dolce Vita, projectades rere l’escenari.

Joan Isaac va sorgir de la foscor d’un escenari buit i va interrompre un fort aplaudiment amb les primeres paraules de Ferragosto, del cantautor Italià Samuele Bersani. Després va continuar amb joies de Vinicio capossela o Ivano Fossati i altres meravelles com La bellesa de Silvio Rodríguez, “un cubà meravellós, resistent, sencer” o Cala la nit a Sant Remo, tema propi que ha cantat més d’una vegada amb Lluis Llach al Festival Tenco. Que n’és de bella la lluna, de Giorgio Conte, germà menor del també músic, Paolo conte i Faulade Eugenio Finardi van ser dos temes que Isaac va cantar amb sensibilitat i que van tenir en comú el fet d’estar precedits per un vídeo en el que els autors van saludar i donar les gràcies al cantautor. Segon en sortir a escena, Enric Hernandez, “un dels millors cantautors catalans”, va acompanyar a Isaac amb el tema Mira, jo no sóc aquell deFrancesco de Gregori i Roger Mas, que va reaparèixer, amb l’Animale de Franco Battiato, un tema no inclòs al disc degut a que la editorial no va donar el permís per editar. “Ell s’ho perd” va dir amb humor el cantant, abans de començar.

Més cares “noves” i sobretot esperades, van anar apareixent al llarg de la nit, com la de Luis Pastor, que abans de començar va exclamar; “En la escuela se cantaba cara al sol y en la calle Molina y Joselito”. A l’extremeny la passió el feia lluitar per romandre assegut al tamboret mentre es fonia amb Joan Isaac en la seva cançó Sóc, que parla de la immigració. “Estic emocionat” va dir Isaac mentre files endavant algú va pensar en alt; “Jo també!”. I aleshores va venir una de les estrelles més esperades de la nit, Maria del Mar Bonet “una immensa artista i una de les veus més meravelloses d’aquest país”, que va sortir per cantar dolçament amb Isaac La lluna i el capità. Luis Eduarto Aute va ser una altre dels grans noms de la nit i va cantar “Una de les cançons més emocionants” per Joan Isaac; Atenes en flames.

Faltava algú per sortir i l’expectació es respirava en l’ambient. Joan Isaac un cop més va introduir al següent invitat explicant amb que es va gastar les seva primera setmanada de cent pessetes: “amb un CD de quatre cançons, un LP de Joan Manel Serrat”. Finalment els dos amics es van unir al ritme del tango Torno al Sud davant d’un public d’ulls brillants.

Uns minuts més tard, per acomiadar-se Joan Isaac va reunir a tots els seus a l’escenari creant una postal per la memòria. Però era evident que allò no era el adéu, la gent va seguir asseguda. Aleshores si, les primeres notes del piano van sonar i el públic va esclatar en un aplaudiment tot just abans que se sentís “vas marxar no sé on” de la cançó que no deixarà “de cantar mai” i que va concloure el concert.

I es que és inevitable; Joan Isaac sempre serà A Margalida.

http://www.nuvol.com/noticies/joan-isaac-comiat-italia-del-barnasants/



dilluns, 18 d’abril de 2016


Joies italianes i altres meravelles - Crònica amb imatges

Resum del concert a TV3




Joan Isaac "Ferragosto"

 

 Joan Isaac "Modí"

 


Joan Isaac "Cala la notte a San Remo"



Joan Isaac i Roger Mas "Via del campo"



Joan Isaac "D'amor no en parlem mai més"

 

Joan Isaac "Què n'és de bella la lluna"

 


Joan Isaac i Enric Hernaez "Mira jo no sóc aquell"



Joan Isaac i Maria del Mar Bonet "La lluna i el capità"




Joan Isaac i Sílvia Comes "Gent senzilla"

 


Joan Isaac i Luis Eduardo Aute "Atenes en Flames"


Joan Isaac i Joan Manuel Serrat "Torno al Sud"




Un Joan Isaac para la historia


El cantautor hizo brillar sus 'Joies italianes i altres meravelles' con cómplices como Serrat, Aute, Maria del Mar Bonet y Roger Mas en el teatro Joventut de L'Hospitalet

Un Joan Isaac para la historiaJoan Isaac, emocionado durante la inerpretación de Maria del Mar Bonet.


VIERNES, 15 DE ABRIL DEL 2016 - 17:41 CEST

Iba a ser un acto de compromiso apasionado con la canción de autor italiana, y lo fue, pero, además, en el camino dejó un rastro de dúos de excepción y fotos para la historia. No todos los días se ve en un escenario la concentración de voces trascendentes del oficio trovadoresco que desfilaron este jueves por el teatro Joventut, de L’Hospitalet, en la clausura de Barnasants, arropando la nueva aventura de Joan Isaac.

Las 'Joies italianes i altres meravelles' tuvieron como pórtico ese 'Ferragosto' de Samuele Bersani, en que el cantautor de Esplugues esbozó poéticamente un "somrís d’orella a orella" rumbo a un horizonte imprevisto. "Dins de l’aquari de la meva fantasia", decía la letra, si bien todo fue muy real, desde su coincidencia natural con aquel temario, en el que fundió con acierto su pieza propia 'Cala la nit a San Remo', hasta la llegada de sus cómplices, empezando porRoger Mas, que se puso en la piel, y la garganta, de Fabrizio de Andrè en 'Via del campo'. "Ahora empieza lo bueno", anuncio Joan Isaac con humildad.

UN BATTIATO NO AUTORIZADO

Citas sentidas a Vinicio Capossela, Ivano Fossati y un Giorgio Conte que saludó, como más tarde Eugenio Finardi, con un mensaje en vídeo. El cruce de sensibilidades extremas con Enric Hernàez en 'Mira, jo no sóc aquell' (De Gregori) y, de nuevo, Mas en 'L’animal', pieza no incluida en el disco porque la editorial deFranco Battiato no dio el permiso. El encantado viaje a Lucio Dalla en 'Piazza grande' y la memoria de la inmigración en 'Sóc', con el instinto melódico de Luis Pastor.

Y Maria del Mar Bonet, con su voz en precisa sintonía con el aura mágica de 'La lluna i el capità'. "Aún me pondré a llorar", ironizó, o no, Joan Isaac. Sílvia Comes, alzando el tono en 'Gent senzilla' y otros dos platos fuertes: Luis Eduardo Aute, envuelto en la gravedad de 'Atenes en flames', con el canto casi sobrenatural deLaia Rius, y Joan Manuel Serrat, llevando el tango 'Torno al sud' a las costas cubanas con el piano de Antoni-Olaf Sabater, que suplió ahí a Conrad Setó. "Estic destruït!", bromeó el del Poble Sec en amarga alusión a la derrota del Barça en la Champions.

Foto de familia para los anales de la canción, y un bis con 'A Margalida'. "Nunca dejaré de cantarla, nunca", anunció Joan Isaac, a quien, en ese tramo final, se le entrecortaba la voz por la emoción. Las anunciadas 'meravelles' se habían hecho materia sobre el escenario del Joventut.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/joan-isaac-teatre-joventut-barnasants-joies-italianes-5058125


    


Inici > A punt de Solfa > JOAN ISAAC PRESENTA JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES
JOAN ISAAC PRESENTA JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES

JOAN ISAAC PRESENTA JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES

Audio Player
00:00

A PUNT DE SOLFA FRANCESC SANCHEZ CARCASSES

Avui tenim una estrena d’estrenes, un cd ple de joies italianes i  altres meravelles de cançons, una tria musical del nostre convidat que amb una llarga trajectòria artística es permet el luxe, més que mai, de cantar el que li ve bé, això si, amb grans col·laboracions com Serrat, Aute, Finardi, Conte i altres cantants i amics que també escoltarem en el programa d’avui.

Arriba quasi directe d’Equador on ha realitzat una petita gira per Guayaquil, Cuenca i Quito i retorna a Girona, ciutat on curiosament va iniciar la segona etapa artística ara fa just divuit anys.                                                                                                        

La diada de Sant Jordi oferirà un recital a la Mercè on interpretarà les cançons d’aquest nou treball però segurament també, A Margalida, el seu gran èxit, que va editar per primera vegada, aviat farà quaranta anys però que espero que no li sàpiga greu que acabi aquesta breu introducció reconeixent que per a mi i per a molts, encara és la referent entre un reguitzell de bones composicions com Amor petit, Ciao, come stai o Anna i Jordi.

Avui passo de seguidor a conversador amb un cantautor compromès i fidel a un estil característic, Joan Isaac.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat

A PUNT DE SOLFA_JOAN ISAAC  13-04-16  10 (converted)A PUNT DE SOLFA_JOAN ISAAC  13-04-16  2 (converted)A PUNT DE SOLFA_JOAN ISAAC  13-04-16  7 (converted)A PUNT DE SOLFA_JOAN ISAAC  13-04-16  14 (converted)A PUNT DE SOLFA_JOAN ISAAC  13-04-16  19 (converted)

http://femgirona.cat/destacats/joan-isaac-presenta-joies-italianes-i-altres-meravelles/



dimecres, 13 d’abril de 2016







L’ENTREVISTA
MARTA COSTA-PAU

Joan Isaac:
“Quants espectacles o cantants catalans s’han vist a Madrid els últims anys?”




“Ahir van trucar de Girona, algú vol que torni a cantar”, diu la cançó Només han passat cinquanta anys. Joan Isaac hi evoca records del seu mig segle de vida i hi rememora un fet crucial en la seva trajectòria musical: la trucada del periodista gironí Xevi Planas en què l’animava a retornar als escenaris després de 14 anys d’haver-se retirat, dolgut pel menyspreu amb què les institucions van tractar la cançó d’autor als anys 80. Durant el període de silenci, Joan Isaac no desa la ploma i continua escrivint cançons, amb les quals, amb gran delicadesa poètica, despulla l’ànima o s’alça contra les injustícies o les contradiccions de la vida moderna. La vocació de cantautor no s’apaga i la proposta de tornar als escenaris que li venia de Girona va acceptar-la com un regal, que va retornar a la ciutat oferint-hi el primer concert del retorn, el 1998 a La Planeta, on va presentar les cançons del celebrat i premiat disc Planeta Silenci. Joan Isaac tornarà a actuar a Girona el 23 d’abril, dins l’Strenes. Hi presentarà el nou disc, Joies italianes i altres meravelles, i hi estrenarà una cançó dedicada a Girona. Un nou regal de Joan Isaac a la ciutat.

Truquen de Girona i comença de nou el viatge. ¿No hauries tornat sense aquella empenta?

Durant la retirada dels escenaris no vaig deixar d’escriure cançons, però sense quasi cap esperança de tornar perquè no veia que s’arreglés res per a la cançó d’autor. Inesperadament vaig rebre la trucada de Xevi Planas, a qui no coneixia però que era seguidor meu, i em va proposar de fer un concert a Girona. La Planeta es va omplir i vaig tenir molt bona rebuda. Em va agafar un mànager i va començar de nou el viatge, que no ha acabat. Mai m’hauria imaginat que tot aniria tan bé, vaig actuar dos dies al Teatre Nacional i he continuat fent concerts i nous discos. Girona em va tornar a posar en òrbita.

És més plàcid el nou tram del viatge?

En aquests anys he notat molt de respecte dels companys músics, de la gent i de la crítica, però el món de la cançó d’autor és complicat. No deixa de ser una música de minories, selectes, si tu vols, però de minories. Els cantautors ens hem de reivindicar constantment.

Es fa bona cançó d’autor a Catalunya?

Han sortit bons cantautors, com Roger Mas o Cesk Freixas. I també Adrià Puntí, un exemple de com la cançó d’autor, amb arguments i gruix literari, pot ser transmesa a través del pop o el rock, és a dir, amb un llenguatge diferent de l’estètica francesa o la nova trova cubana. Puntí fa cançó d’autor com Cohen, Lou Reed o Nick Cave.

Has confessat que tens certa enveja pel gran respecte que se li professa a la cançó d’autor a França i Itàlia, on hi ha els teus grans referents, com Jacques Brel, Georges Brassens, Léo Ferré....

El problema és que aquí, durant el franquisme i la Transició, els cantautors s’associaven a un moviment políticament reivindicatiu. Els polítics van treure molt de profit dels cantautors, però no van saber rendibilitzar-nos artísticament, i quan vam passar de ser necessaris a ser molestos vam ser arraconats dels mitjans de comunicació públics. A França o Itàlia, la cançó d’autor no carrega a l’esquena la motxilla de cançó de protesta i sempre ha sigut molt respectada. Aquí, a més, el govern central imposa un 21% d’IVA a la cultura. Crec que es fa perquè la gent no tingui accés a la cultura, i per tant no pensi, ni raoni, ni tingui capacitat de decidir.

T’has significat a favor del la independència, com en el concert per la llibertat.

Mai m’he sentit espanyol. L’independentisme ha crescut perquè molta gent ha vist que la contraprestació econòmica que rebem pels impostos que paguem no és justa i hem patit retallades en sanitat, cultura... Crec que tècnicament és complicat que es declari la independència, però si s’explica bé, un referèndum es guanyaria. Jo no vull pertànyer a un país que condecora les verges amb medalles militars. No sóc antiespanyol, però no vull que em diguin el que he de ser.

Se’t deu el mèrit d’haver fet que cantin en català cantautors com Luis Eduardo Aute i Pedro Guerra.

A part de l’Espanya casposa i neofranquista, hi ha una Espanya molt intel·lectual, molt d’esquerres, que entén perfectament el que està passant aquí. Gent com Aute, Luis Pastor i Paco Ibáñez. Aute em va dir que li sabria greu que ens independitzéssim, però que també ell volia independitzar-se d’aquesta Espanya casposa. Que artistes com ells cantin en català és un exercici saníssim d’intercomunicació, una manera de donar suport a la nostra llengua. El problema és que la música, el teatre o el cinema en català no es veu a Madrid, Valladolid o Lleó. Als que parlen tant d’interculturalitat entre les nacionalitats espanyoles, els pregunto quants espectacles o cantants catalans han vist a Madrid en els últims anys.

També has versionat cançons de grans mites de la cançó d’autor italiana i els en fas còmplices aconseguint que cantin en català, com en el teu nou disc, amb Giorgio Conte, Eugenio Finardi...

Dec molt a Itàlia, i el nou disc és una declaració d’amor a aquest país, que m’apassiona, i a una música que estimo i que és molt desconeguda aquí. El disc conté també altres meravelles, que són cançons d’autors que per a mi són referents, com ara Silvio Rodríguez o Aute, que a mi m’hauria agradat escriure.

En la inauguració de la plaça dedicada a Puig Antich a Barcelona vas cantar A Margalida , i a l’alcaldessa, Ada Colau, li van saltar les llàgrimes. Quaranta anys després, la cançó continua colpint.

Quan tens una cançó que ha arribat tant a la gent i que s’ha convertit en un himne, pot passar que no et coneguin per la resta de l’obra, i jo tinc 200 cançons. Però accepto la condemna. Per a mi va ser una emoció immensa cantar A Margalida a la plaça dedicada a Salvador Puig Antich, perquè em sento molt lligat a la família. La seva mort va ser una venjança del dictador perquè havien matat Carrero Blanco. És un cas flagrant de no justícia i la ferida continua oberta.

http://www.ara.cat/opinio/JOAN-ISAAC-Quants-espectacles-Madrid_0_1550844912.html





dimecres, 13 d’abril de 2016


Joan Isaac: "Catalunya es culturalmente monoteísta"

El cantautor estrena 'Joies italianes i altres meravelles' con invitados como Serrat, Aute y Maria del Mar Bonet en el teatro Joventut de L'Hospitalet








JORDI BIANCIOTTO
MIÉRCOLES, 13 DE ABRIL DEL 2016 - 16:23 CEST
El cierre de Barnasants se ha convertido en una cita de gigantes, ya que el estreno de ‘Joies italianes i altres meravelles’, de Joan Isaac, contará con siete de los invitados en la grabación, Serrat, Aute, Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Luis Pastor, Enric Hernàez y Sílvia Comes. Será este jueves en el teatro Joventut, de L’Hospitalet (20.30 horas).
La ‘nova cançó’ fue bastante francófila. ¿Usted mira más a Italia? Al principio era muy afrancesado, pero hacia 1979 o 1980 conocí a los italianos: Dalla, Vecchioni, De Gregori, Rossi, De André… Fue un momento de ruptura. La canción italiana tiene una luminosidad que no tiene la francesa.

Descubrió una escena que conocemos poco. Pese a su cercanía: ¡Ventimiglia está a 700 kilómetros de Barcelona! Hay artistas que llenan estadios y que apenas llegan aquí, pese a que el italiano nos es más próximo que el inglés.

Tenemos vía directa con el mundo anglosajón pero sabemos poco de nuestros vecinos. No nos intercomunicamos, lo cual es muy poco educativo. No tengo nada contra la música en inglés, pero me siento más cerca de las culturas mediterráneas, incluida la árabe.

Cada autor de los que adapta en el disco es un mundo: Fabrizio de André. En Italia es un dios. He hablado mucho de eso con Roger (Mas), que canta ‘Via del campo’ con esa voz grave, como la de Fabrizio. Él fue pionero en trabajar con un grupo de rock sinfónico, Premiata Forneria Marconi, y en meterse en el mestizaje mediterráneo, cantando en genovés, con ‘Crêuza de mä’ (1984). David Byrne dijo que era uno de los discos más importantes de la historia.

Ah, si lo dijo él… Sí, estas cosas funcionan así, aunque es significativo que un referente del pop anglosajón se fijara en este disco.

Incluye el tango ‘Vuelvo al sur’, cantado en catalán con Serrat. ¿Acaso trata a Argentina como una provincia italiana? ¡Mas o menos! Hay una conexión entre ambos países, y entre Serrat y Argentina, y la canción era ideal para que la cantara él.

Joan Isaac
CANTAUTOR

"Parece que solo existan unos pocos nombres. Hay que perder la vergüenza y exportar más cultura. Se trata de creérselo"

Puede que algunos cantautores italianos tengan aquí más público del que parece. ¿Recuerda cuando decíamos “a ver si algún promotor trae de una vez a Paolo Conte”, y ahora viene casi todos los años? ¡Claro! La primera vez que vino a Barcelona, a una Festa de Treball de principios de los 80, estuvo en mi casa. Luego tardó muchos años en volver y ahora llena cualquier sitio de España. Y eso que su imaginario no es fácil, es muy metafórico.

Atreverse a veces tiene premio: lo acaba de comprobar en su viaje a Ecuador. He dado cuatro recitales ante un público no catalán en un 80%. Deberíamos acabar con los prejuicios, de verdad. ¡Adrià Puntí en Ecuador sería Nick Cave! Pero no nos atrevemos. Hay una desconfianza, “uy, en catalán no nos entenderán”....

¿No ha perdido dinero con la gira? No, no, tenía unos cachés pactados y ahora estoy pendiente de que el Institut Ramon Llull me ayude con los viajes.

El Llull está para estas cosas. Pero no es consciente de la amplitud de la cultura catalana. Catalunya culturalmente es muy monoteísta. Parece que solo existan unos pocos nombres. Hay que perder la vergüenza y exportar más cultura. Se trata de creérselo.

Usted cree en lo suyo: ¡lanza discos a ritmo casi anual!Mientras tenga cosas que decir seguiré grabando discos. Ya estoy preparando uno de canciones nuevas. Sé que no soy un cantante de masas, pero me siento respetado.



 


Joan Isaac tanca el BarnaSants amb cançons italianes

X.C. Barcelona 

“Serà un triple homenatge”, diu Joan Isaac sobre el concert que oferirà aquest dijous al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat a partir de les 20.30 h. “Un homenatge a la cançó d’autor, a la cançó d’autor italiana i al cinema italià, perquè quan entri al teatre, el públic veurà un mix de fragments de les pel·lícules La stradaLa dolce vitaAmarcordFellini 8 1/2 ”, diu. I no hi estarà sol, perquè en aquesta cloenda de la 21a edició del festival BarnaSants l’acompanyaran a l’escenari Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Luis Eduardo Aute, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Luis Pastor i Enric Hernàez. “He volgut tenir el màxim nombre de convidats possible perquè també és un homenatge a tota la gent que ha lluitat per la cançó d’autor”, explica Isaac, que tot just acaba d’arribar de l’Equador, on ha fet una gira de quatre concerts.

L’espectacle d’aquest dijous és la translació al directe del disc Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), en què Isaac adapta al català cançons de Fabrizio de André, Lucio Dalla, Vinicio Capossela, Giorgio Conte, Ivano Fossati i Samuele Bersani, entre d’altres.
http://www.ara.cat/cultura/Joan-Isaac-BarnaSants-cancons-italianes_0_1558044245.html



21 Festival BarnaSants 2016

«Joies italianes i altres meravelles» de Joan Isaac

por María Gracia Correa el 20/03/2016 

El teatro Joventut de L’Hospitalet de Llobregat es el recinto elegido para acoger el cierre del festival de canción de autor BarnaSants 2016. Será Joan Isaac el artista que protagonizará el concierto de clausura con la presentación de su obra más reciente, un disco que bajo el título: Joies italianes i altres meravelles reúne 15 temas, la mayoría de autores italianos, como indica su título, pero dejando espacio también a grandes creadores de diferentes nacionalidades, cuyas canciones constituyen sus otras maravillas. Son joyas de la canción de autor adaptadas al catalán por el artista e interpretadas en el disco, muchas de ellas, en forma de duetos, en compañía de los autores y de otras figuras de la canción de distintas generaciones.

Portada del disco «Joies italianes i altres meravelles» de Joan Isaac.Hace catorce años, el cantautor catalán Joan Isaac publicaba un disco titulado Joies robades. La difusión de este disco a través del programa de radio dirigido por José Miguel López,Discópolis, emblemático para los que amamos la música, representó para mí el descubrimiento de uno de los grandes autores en catalán: Joan Isaac, y a partir de ahí de un inmenso panorama de artistas en lengua catalana que yo desconocía en aquellos momentos.

Se podría considerar aquel disco como los inicios de un laborioso trabajo de adaptación al catalán de grandes canciones de autores fundamentales, algunos muy conocidos en este país, otros menos, pero todos de una extraordinaria calidad. En Joies robades, la canción italiana estaba representada por autores como Roberto Vecchioni, Paolo Conte y Sergio Secondiano Sacchi, pero el peso del trabajo recaía sobre la adaptación de autores latinoamericanos, españoles o franceses: Pablo Milanés, Jacques Brel, Luis Eduardo Aute, Chico Buarque, Alejandro Filio, Joaquín Sabina, Pedro Guerra, Silvio Rodríguez y Joan Manuel Serrat, grandes artistas y en muchos casos amigos del cantautor, algo que reflejó con gran ingenio el periodista Marçal Lladó al publicar un artículo titulado “Joan Isaac, un lladre amb molts amics” ("Joan Isaac, un ladrón con muchos amigos").
Este nuevo disco, Joies italianes i altres meravelles, podría ser considerado como una segunda parte del trabajo de difusión cultural que realiza Joan Isaac, o más exactamente su disco complementario, ya que en él son los creadores italianos los que cobran mayor protagonismo. En medio de estas dos obras y en la misma dirección, en el año 2009 se publicó Auteclàssic, dedicado exclusivamente a la obra de Luis Eduardo Aute, uno de sus mayores referentes. Por ello, podríamos hablar de una trilogía marcada por el deseo de Joan Isaac de mostrar la universalidad de la canción de autor y el más absoluto respeto a sus maestros y compañeros de oficio.
Portadas de los discos «Joies robades», «Auteclàssic» y  «Joies italianes i altres meravelles» de Joan Isaac.
El disco contiene 15 temas, las diez canciones italianas tienen por autores a: Samuele Bersani (Ferragosto), Giorgio Conte(Que n’és de bella la lluna), Lucio Dalla (Plaça Gran), Fabrizio De André/Enzo Jannacci (Via del campo), DeAngelis/Tosca/Lidia Fiori (La lluna i el capità), Eugenio Finardi (Faula), Vinicio Capossela (Modí), Francesco De Gregori(Mira jo no sóc aquell), Ivano Fossati (D’amor no en parlem mai més). Una de ellas es del propio Joan Isaac: Cala la notte a San Remo, con la que expone, a través de un precioso texto en catalán e italiano su devoción por Italia, centrándola en la ciudad de San Remo, sede del festival Tenco de canción de autor.
Los artífices de las otras cinco maravillas que Joan Isaac incluye en el disco son Vinicius de Moraes/Chico Buarque/Garoto (Gent senzilla), Luis Eduardo Aute (Atenes en flames), Silvio Rodríguez (Petita serenata diurna), Luis Pastor (Sóc) y Pino Solana/Ástor Piazzolla (Torno al Sud). El término “maravillas” es absolutamente acertado, cada una de estas canciones seleccionada lo es. Personalmente, la Pequeña serenata diurna la considero una de las canciones más bonitas del mundo, la sensación que provoca escuchar esta pequeña joya en la voz de Silvio Rodríguez y Joan Isaac es increíble. Y siempre desde mi punto de vista subjetivo, no puedo dejar de destacar Torno al Sur, como ejemplo de belleza y emoción, sentir a Serrat en este tema junto a Joan Isaac es mágico.
Joies italianes i altres meravelles ha sido publicado en el mes de diciembre de 2015 y será presentado el día 14 de abril con un concierto en el teatro Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, que en 2016 cumple 25 años. Es una sala bien conocida por el artista que ha llevado allí sus espectáculos más recientes, Auteclàssic en 2010, Piano, piano en 2013,Cançons d’amor i anarquia en 2014. En la presentación de su obra: Piano, piano, donde reinterpretaba muchas de sus grandes canciones acompañado únicamente a piano, se rodeó de 10 grandes maestros. Tres de ellos, Conrad Setó, Francesc Burrull y Eros Cristiani, junto a Josep Traver, son responsables de los arreglos de las canciones de Joies italianes i altres meravelles. También intervienen en el disco, músicos como Laia Rius, Antonio Sánchez y Lourdes Guerra. Cada uno de los artistas que intervienen, y con los que Joan Isaac ha trabajado estrechamente en multitud de trabajos, es un maestro que pone a disposición de unos textos grandiosos su arte y su profesionalidad. El trabajo de los músicos es extraordinario, siempre en la sombra y siempre fundamentales.
Interior del disco  «Joies italianes i altres meravelles» de Joan Isaac.
El diseño gráfico de Joies italianes i altres meravelles corresponde a Daniel Sesé y David Gutiérrez. La portada nos transmite una idea romántica de lo que encontraremos al escucharlo, viene representada por la imagen icónica de una vespa de color rojo que contrasta con los colores cálidos del paisaje que la envuelve, es la imagen elegida para mostrarnos la entrada hacia el universo musical de la canción italiana. El libreto incluye originales retratos de todos los intérpretes que aparecen en el disco: Joan Isaac, Giorgio Conte, Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Maria del Mar Bonet,Enric Hernàez, Silvio Rodríguez, Luis Pastor, Luis Eduardo Aute, Eugenio Finardi y Sílvia Comes. Las ilustraciones del disco son muestras del personalísimo estilo de Daniel Sesé, artista gráfico y músico que en la actualidad dirige el proyecto musical Darània.
Faltan pocas semanas para poder disfrutar de un concierto único que personalmente recomiendo que no se pierda ningún aficionado a la canción de autor universal que tenga la oportunidad de asistir. Será un espectáculo de lujo, para disfrutar y para recordar. Joan Isaac, junto a sus músicos y a sus artistas invitados, volverá a demostrar una vez más su talla artística y humana encima del escenario, cerrará con sus Joies italianes i altres meravelles el festival BarnaSants 2016, en el teatro Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, en Barcelona, coincidiendo con el 25 aniversario de su inauguración. 

http://www.cancioneros.com/co/8229/2/joies-italianes-i-altres-meravelles-de-joan-isaac-por-maria-gracia-correa


Inauguració del monument a Salvador Puig Antich

Quaranta-dos anys després de la seva execució, Barcelona ha inaugurat avui a les onze del matí un monument a la figura de Salvador Puig Antich (30 de maig de 1948-2 de març de 1974). És obra de l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Quartero i vol ser un homenatge de Barcelona a qui va ser l’últim català executat pel règim de Francisco Franco. El monument, una al·legoria de la llibertat en forma de passarel·la metàl·lica convertida en balcó sobre la ciutat, és erigit a la plaça que porta el seu nom, a la part alta del barri de Roquetes del districte de Nou Barris, i que també s’ha renovat.
A la inauguració del monument, impulsat durant el mandat del batlle Xavier Trias arran d’una iniciativa presentada pel regidor d’ERC Jordi Portabella en ocasió del 40è aniversari de l’execució, hi ha parlat Montserrat Puig Antich, que ha assegurat que no abandonaria la lluita per a reobrir el cas del seu germà. També s’han adreçat als assistents la batllessa de Barcelona Ada Colau, que ha dit que ‘la ciutat té moltes memòries que han volgut ésser esborrades i la gent no ho ha permès’, i la presidenta del parlament Carme Forcadell, que s’ha compromès a ‘no tancar els ulls davant les injustícies històriques’. Totes s’han conjurat per continuar treballant per ‘reparar la injustícia’ del judici que va condemnar a mort Salvador Puig Antich, i han lamentat que cap govern espanyol no hagi estat capaç encara de revisar-lo ni d’anul·lar-lo.
Joan Isaac, per la seva banda, ha cantat en record del jove llibertari executat fa quatre dècades.









Joan Isaac, convidat de luxe al concert de Luis Pastor

Joan Isaac va ser el convidat de luxe al concert de Luis Pastor amb qui va interpretar "Sóc" acompanyat a les veus per Lourdes Guerra. Aquesta cançó està inclosa dins del disc "Joies italianes i altres meravelles" que es presentarà el proper 14 d'abril.









Joan Isaac fa caliu en l´estrena del nou Club de la Cançó

Es manté l'esperit. Joan Isaac va presentar dijous a la Sala Petita del Kursaal Piano, piano..., un es-pectacle en el qual fa un repàs anto-lògic de tota la seva carrera, tot i que també va afegir alguna cançó inèdita i també del seu darrer disc, Joies italianes i altres meravelles. La seva actuació, acompanyat pels pianistes Francesc Burrull, Enric Colomer i Conrad Setó, va encetar "amb caliu" la nova etapa que El Club de la Cançó tira endavant amb el Kursaal.
http://www.regio7.cat/cultures/2016/02/06/joan-isaac-caliu-lestrena-del/347775.html


Josep Mª Oliva de 'El Club de la Cançó' va fer la presentació del concert
 




 
 
  
  
  
Enric Colomer

Conrad Setó

Francesc Burrull

  













Joan Isaac canta «A Margalida» en el retorn del Club de la Cançó acompanyat al piano per Enric Colomer i el mestre Francesc Burrull, i a l'acordió per Conrad Setó.








Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia


Cultura

CANÇÓ

guillem vidal

Joan Isaac i la lluminositat d'Itàlia

El cantautor adapta Lucio Dalla i Fabrizio de André, entre d'altres, en un disc amb convidats com Serrat, Silvio Rodríguez, Aute i Roger Mas 

Joan Isaac, aquesta setmana a Barcelona. Foto: JOSEP LOSADA
Tot i que ben poca gent a Catalunya ha reivindicat amb tanta insistència la cançó d'autor italiana com Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953), l'autor d'A Margalida considerava que, als italians, feia temps que els “devia” un disc. El deute, finalment, se salda amb Joies italianes i altres meravelles, disc en què alterna adaptacions d'autors no gaire obvis (Enzo Janacci, Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Lucio Dalla, Francesco de Gregori, Ivano Fossati, Tosca, Fabrizio de André, Samuele Bersani i Vinicio Capossela) amb cançons dels seus amics Luis Eduardo Aute, Silvio Rodriguez i Luis Pastor.

“La cançó italiana ens és molt desconeguda” 

 “Ens queda, Itàlia, a poc més de 800 quilòmetres, però la seva música ens continua sent absolutament desconeguda”, lamenta Isaac, que dedica el disc al seu amic Sergio Sacchi del Club Tenco de Sanremo, icona italiana de la cançó. “La meva generació tenia més aviat tendència a moure's per París, atrets per Jacques Brel, Georges Brassens i companyia, o Amsterdam, perseguint somnis de llibertat. Però també és cert que els italians, que com els francesos estimen molt les seves històries, han jugat sempre molt més a casa que a fora. Acostumen –com es va poder veure amb Fabrizio de André, que mai no va actuar a l'Estat espanyol– a cantar més pel centre d'Europa. I aquí, a banda de [Franco] Battiato i [Paolo] Conte, que van aterrar tard i, en el cas de Conte, una mica de rebot, no hi ha arribat ningú.”
 
Isaac, però, més que quedar-se a casa esperant-los amb els braços plegats, va començar a viatjar a Itàlia de manera habitual a final dels anys setanta. “Hi vaig trobar una manera de viure que em va impressionar. En contraposició amb França, amb una cançó més existencialista i amb fortes arrels literàries, a Itàlia, un país desordenadament ordenat, vaig trobar-hi una societat lluminosa que naturalment es reflectia en les cançons dels seus autors. La bellesa, l'anarquia, l'art... hi eren pertot arreu, i autors com Dalla, De Gregori i, sobretot De André, que em va deixar impactat, em van fer conèixer una altra manera d'entendre la música d'autor.”

A Joies italianes i altres meravelles, però, Isaac no únicament homenatja els autors de la seva descoberta sinó que posa a veu a musics més joves com Bersani o Capossela. “He fet un esforç per descriure tot el ventall de la cançó italiana, ja que aquesta no ha tingut bons i mals moments. Sempre ha estat en un bon moment! Lluita amb els mateixos problemes que la cançó d'aquí –la invasió anglosaxona, principalment–, però quan et fixes en els músics de més èxit a Itàlia t'adones que la majoria són cantautors.”

Esforçant-s'hi, a l'hora de tractar-les, en projectar la “llum i claredat” que demanen aquestes cançons, Isaac només es va trobar amb la negativa de Battiato a l'hora de tirar endavant el repertori. “Teníem feta L'animale, amb en Roger Mas, però la seva editora ens va fer saber que Battiato només permet versions en italià de les seves cançons. Una putada.”

I el disc, tot i el caràcter internacional dels músics convidats, havia de ser íntegrament en català. “Són col·laboracions que, tal com tenim la cultura del país, no s'haurien de menystenir. Escoltar Silvio Rodríguez cantar en català no és gens normal i veure fer-ho a l'Aute tampoc ho acaba de ser del tot”, reivindica Isaac, que també es fa acompanyar de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Sílvia Comes, Enric Hernàez, Eugenio Finardi, Roger Mas (que, després del fiasco amb Battiato, va acabar posant veu a Via del Campo, del seu admirat Fabrizio de André) i Giorgio Conte. “El seu germà [Paolo] s'ha endut la fama, però sovint oblidem que el Giorgio és extraordinari. I que les primeres grans cançons que cantava en Paolo eren d'ell.”

Joan Isaac, allunyat de tota activitat musical des de mitjan anys vuitanta fins a final dels anys noranta, transmet entusiasme i admet viure, molt possiblement, el període més prolífic de la seva carretera. “Tinc 62 anys i crec haver arribat a un punt de la meva carrera en què m'adono que algun dia tot plegat s'acabarà. I és la por de deixar de fer allò que tant m'apassiona, la música, el que em porta a ser tant prolífic”. Isaac presentarà Joies italianes i altres meravelles el 14 d'abril, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, cita instigada pel Festival Barnasants.

JOIES ITALIANES I ALTRES MERAVELLES
Joan Isaac
Discogràfica: Picap
 


Enderrock TV - Joan Isaac - "Ferragosto"

 


JOAN ISAAC, UN LLADRE DE JOIES REINCIDENT

L’any 2002, Joan Isaac va  fer un parèntesi en la seva carrera de lletrista i compositor per posar-se, com a intèrpret, al servei d’altres creadors, i ens va oferir, amb Joies robades, un recull de cançons d’autors com Jacques Brel, Chico Buarque, Pedro Guerra i un llarg etcètera que va tenir una molt bona acollida. Set anys més tard va reincidir amb Auteclàssic, un àlbum dedicat a adaptacions al català de temes de Luis Eduardo Aute, en el qual també va col·laborar el mateix autor. I com que el dos demana el tres, ara apareix, publicat per Picap, Joies italianes i altres meravelles, un àlbum –il·lustrat per Daniel Sesé- per al qual en Joan s’ha envoltat de cantants amics que comparteixen amb ell la interpretació d’un grapat de peces de qualitat indiscutible, arranjades per Conrad Setó, Francesc Burrull, Eros Cristiani i Josep Traver amb talent i amb una instrumentació limitada però exquisida. Recordo que en Conrad sovint em deia: “De vegades, menys és més”.

És prou sabut que Joan Isaac és el cantant català més proper a la cançó italiana, una cançó que a Catalunya va arribar amb força fins a la dècada dels seixanta –artistes com Renato Carosone, Domenico Modugno, Mina, Rita Pavone, Jimmy Fontana i molts d’altres sonaven amb freqüència per la ràdio- però que després, com ha passat amb la cançó francesa, ha estat ignorada gairebé del tot pels mitjans de comunicació. A causa d’aquest ostracisme, autors i intèrprets tan notables com Roberto Vecchioni, Gianmaria Testa, Francesco Guccini, Angelo Branduardi i tants d’altres són il·lustres desconeguts a casa nostra, mentre que els temes de monstres com Lucio Dalla, Franco Battiato i Paolo Conte han arribat amb comptagotes, i només a aquells que podríem anomenar els happy few. Per això cal agrair a en Joan que posi al nostre abast algunes cançons italianes bellíssimes –tot i que, com el títol de l’àlbum fa evident, també n’hi ha d’altres procedències- que ha sabut fer seves amb respecte i, alhora, sense mimetismes estèrils.
L’àlbum comença amb “Ferragosto”, de Samuele Bersani i Sergio Cammeriere, una bella combinació de records d‘infantesa i d’exaltació del poder de la fantasia com a transformadora de la realitat. Fem després un salt al Brasil, en companyia de la meravellosa veu de Sílvia Comes, per reivindicar, amb “Gent senzilla” –de Vinicius de Moraes, Chico Buarque i Garoto- les existències anònimes i dignes de tanta gent que el poder ignora o utilitza. Tornem a Itàlia, per sentir  “Que n’és de bella, la lluna”, una exaltació del somni, l’amor i la bellesa, interpretada a duo amb el seu autor, Giorgio Conte, excel·lent autor que, malauradament, sempre ha restat massa a l’ombra del seu molt més conegut germà Paolo. Tot seguit, Luis Eduardo Aute canta amb en Joan una versió en català de la força recent “Atenes en flames”, una denúncia d’aquest “Occident narcís i insolent / que a trossos es trenca”, i en Joan reprèn en solitari la seva “Cala la notte a San Remo”, cançó damunt la qual pengen els records de les vetllades del Premi Tenco i el fantasma estimat i inoblidable de Fabrizio de André.

La cançó següent és una de les més populars de la primera època de Lucio Dalla: “Piazza grande”, una esplèndida melodia –que pren una enorme volada gràcies als diversos canvis de tonalitat- que embolcalla la història d’un sense sostre feliç de la seva condició, que voldria “morir (..) voltat de gats sense cap amo ni senyor.” I després de Dalla, arriba el torn d’un altre gran artista desaparegut abans d’hora, l’abans esmentat Fabrizio de André, amb una versió –compartida amb Roger Mas- de “Via del campo”, visió tendra d’una jove prostituta on se’ns diu com a conclusió: “Dels diamants no creix ni un bri d’herba, / però dels fems sempre neixen flors.”
Passem llavors una estona a Cuba en companyia de Silvio Rodríguez per sentir la “Petita serenata diürna”, del veterà membre de la la no tan nova “Nueva trova”, i Maria del Mar Bonet s’afegeix a la festa per col·laborar en “La lluna i el capità” (d’Enrico de Angelis, Tosca i L. Fiori), una preciosa cançó d’amor plena de matisos i vestida amb colors suaus i delicats. Arriba tot seguit Eugenio Finardi, per intervenir en el seu tema “Faula”, una cançó de bressol que combina la tendresa amb una fina ironia, i en Joan resta novament sol per acostar-nos el tema de Vinicio Capossela “Modí”, una cançó que podríem resumir com “la presència d’una absència”.

Francesco de Gregori –que va compartir amb Lucio Dalla, un any abans de la seva mort, l’espectacle Work in progress, que vaig tenir la sort de veure al teatre Leman de Ginebra- és un dels cantants italians en actiu més coneguts i estimats al seu país. En Joan, juntament amb Enric Hernàez, interpreta la seva cançó “Mira, jo no sóc aquell”, una visió desenganyada de la celebritat, i una meditació punyent sobre la pròpia individualitat i sobre la situació de l’artista en el món que l’envolta. L’extremeny arrelat a Madrid Luis Pastor interpreta després amb Joan Isaac el seu tema “Sóc”, una esplèndida cançó sobre la construcció del “jo” a partir de les capes successives de vivències que ens afaiçonen i ens transformen. Joan Manuel Serrat –potser recordant aquell “El sur también existe” que va cantar fa anys amb paraules de Mario Benedetti- intervé en “Torno al sud”, de Pino Solanas, amb música de l’enorme Astor Piazzolla. I l’àlbum es clou amb la cançó d’Ivano Fossatti “D’amor no en parlem mai més”, un tema senzill i púdic sobre el pas del temps per damunt de les vides i dels sentiments.

El temps també ha passat mentre durava aquest viatge constel·lat de joies i meravelles. I, en baixar del tren, ens queda el cor esquitxat de bellesa i el desig de refer ben aviat el camí de la mà d’aquest farmacèutic d’Esplugues que, si ha sabut fer-nos estimar aquestes cançons i els seus creadors, és perquè ell mateix els estima i els comprèn profundament.

Miquel Pujadó


Catalunya Exprés Magazine - Joan Isaac ens presenta el seu nou disc 'Joies italianes i altres meravelles'

09 gen. 2016


Conversem amb Joan Isaac sobre el seu nou disc "Joies italianes i altres meravelles" que inclou col.laboracions de luxe.

 



dimarts, 5 de gener de 2016





Aquestes festes, emporta't el nou CD de Joan Isaac, "Joies italianes i altres meravelles".


Un recorregut musical per la vella Itàlia, amb col·laboracions de luxe com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Silvio Rodríguez, Luis Eduardo Aute, Sílvia Comes, Luis Pastor, Enric Hernàez, Roger Mas i els italians Giorgio Conte i Eugenio Finardi.
Amb un excel·lent disseny gràfic fet per Daniel Sesé.




Joan Isaac: una nova tongada de petites joies italianes i altres meravelles.

Del Bloc de Joan Josep Isern.Totxanes, totxos i maons



Ostres, quin disc més deliciós que acaba de publicar Joan Isaac!

L’ha titulat “Joies italianes i altres meravelles” i, realment, us asseguro que el nom no és gens exagerat i que fa justícia al que conté: una pila de sorpreses d’allò més agradables.

Ja fa temps que en aquestes Totxanes vaig fent atenció a Joan Isaac cada vegada que treu un disc nou. Em remeto a l’apunt més recent (aquest) i us recomano que hi entreu perquè en el text  –escrit després de la publicació, fa tres anys, del doble CD “Piano, piano”–  hi trobareu enllaços a comentaris meus a propòsit de discos publicats anteriorment.

Dir que Joan Isaac és l’home que coneix més a fons la música que es fa a la península italiana és una afirmació que es remunta a molts anys enrere i que es confirma a cada nou disc que publica. Jo hi afegiria, però, que la textura de la seva veu i el seu instint melòdic fan d’Isaac el més “italià” dels nostres cantautors. Un qualificatiu que, no cal dir-ho, és elogiós i que estic segur que a ell li plaurà molt.

El ventall d’aquestes “Joies italianes i altres meravelles” que ara ens presenta enllaça directament amb aquelles extraordinàries “Joies robades” que va editar el 2002 i amb “Auteclàssic” del 2009 en el sentit que són discos confegits a base de cançons alienes cantades a duet amb el seu autor i en català. Ho torno a dir: amb el seu autor i en català.

A “Joies robades” eren Luís Eduardo Aute, Roberto Vecchioni, Mauro Pagani, Silvio Rodríguez o Alejandro Filio, els qui passaven per l’experiència. I “Auteclàssic” va ser, com el seu nom ja dóna a entendre, un disc dedicat íntegrament al cantant madrileny-filipí-català amb qui Joan Isaac feia duet en mitja dotzena de cançons. I ara, en el disc que acaba de sortir, la llista continua amb noms com Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Luís Pastor i, novament, Aute i Silvio Rodríguez, a part d’una bona selecció de veus d’aquí com Serrat, Maria del Mar Bonet, Enric Hernàez, Roger Mas oSílvia Comes.

Dues coses, doncs, de les que Isaac pot presumir: té molt bon gust i molt bones amistats.

Estic segur que cada oient que s’endinsi en aquestes “Joies italianes i altres meravelles” quedarà enganxat en les tres o quatre cançons que s’adiguin més amb la seva sensibilitat. Per si a algú li pot servir d’orientació diré que la meva tria es decanta principalment per un quartet d’alta volada: “Que n’és de bella la lluna”, cantada a duet amb Giorgio Conte,“Plaça Gran” del gran Lucio Dalla, “Via del campo”, de Fabrizio de André amb la veu de Roger Mas, i “La lluna i el capità”, de Tosca amb la veu de Maria del Mar Bonet.

I deixo a part una de les millors  –i més “italianes”–  cançons que ha escrit mai Joan Isaac. Em refereixo a “Cala la nit a San Remo” que, si no m’erro, va incloure per primera vegada en un disc el 2006 a “De profundis”, va repetir després a“Piano, piano” i ara torna a aparèixer plena de força en el disc que estic comentant.

Dues coses més i acabo: la primera és que, dissortadament, el fet que el disc hagi aparegut quan falta una setmana i mitja perquè l’any 2015 s’acabi farà que “Joies italianes i altres meravelles” tingui dificultats per aparèixer en els resums anuals dels diaris i les revistes del ram com el que em sembla que és: un dels discos catalans més importants de l’any. Els veterans d’aquestes Totxanes saben que cada dia 1 de gener publico la llista de discos catalans de l’any vençut que m’han agradat més (vegeu aquí la de 2014). Aquest any no serà cap excepció i ja us avanço que en aquesta llista de preferències meves Joan Isaac hi serà ben present.

La segona cosa que vull fer és una referència al disseny gràfic de la carpeta que acompanya el disc. L’autor és Daniel Sesé, el mateix que va fer “Piano, piano”, i em sembla un encert. Per raons objectives  –ja m’ho sabreu dir quan el tingueu a les mans–, però també per raons subjectives ja que el motiu central de la coberta del disc és una preciosa motoVespa de color vermell que sembla cosina germana de la que tragino pels carrers de Barcelona des de fa tretze anys i quasi vuitanta mil quilòmetres.
Aquí la teniu. Fa goig, eh?

Vespa Joan 














A partir del diumenge 20 de desembre només amb el Diari ARA

 

El CD "Joies italianes i altres meravelles", de Joan Isaac , es podrà aconseguir amb el Diari Ara del 20 de desembre al 7 de gener per 11,95€


 

 



JOAN ISAAC HOMENATJA LA CANÇÓ D’AUTOR ITALIANA


El CD ‘Joies italianes i altres meravelles’, amb l’ARA a partir de diumenge
ARA Barcelona 18/12/2015 00:00

 El cantautor d’Esplugues de Llobregat Joan Isaac. / RUTH MARIGOT

“Aquest disc és una declaració d’amor a un país, a una manera de veure la vida”, diu Joan Isaac sobre Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015), el CD que es podrà aconseguir amb l’ARA des del 20 de desembre fins al 7 de gener per 11,99 euros. És també un viatge per la cançó d’autor italiana, perquè Isaac adapta al català cançons de Fabrizio de André, Lucio Dalla, Vinicio Capossela, Giorgio Conte, Ivano Fossati i Samuele Bersani, entre d’altres.

“Itàlia és el paradigma de la visió mediterrània d’Europa del sud, el desordre ordenat, el gust per l’estètica i creure’s profundament una cultura, un país, que aquí ens faria molta falta”, assegura el cantautor d’Esplugues, que ha amarat tot el disc del toc especial que hi aporten els arranjaments de Josep Traver i Conrad Setó. “Hem intentat que el color de les quinze cançons del disc fos molt mediterrani. Hi ha llaüts, acordions i el propòsit de transmetre molta llum. Ens hi hem obsessionat molt”, assegura.

En aquest “exercici cleptòman de cançons” de diferents generacions, Joan Isaac no està sol. Té còmplices de primera com Eugenio Finardi i Giorgio Conte, que a més a més hi col·laboren cantant en català les adaptacions de les seves composicions, en aquests casos Faula i Que n’és de bella la lluna. “Quan un disc està cantat en català estàs defensant una postura, una llengua, una cultura. I per això convido els cantants no catalanoparlants a implicar-se en la nostra cultura. Tant a l’Eugenio Finardi com el Giorgio Conte els va encantar la proposta, perquè coneixen la nostra cultura i la nostra llengua”, explica.

Roger Mas, Serrat i Aute

En aquesta reivindicació de la poètica italiana de l’amor i la resistència, Isaac també ha convidat amics com Roger Mas, Maria del Mar Bonet i Enric Hernàez, que posen veu a les paraules de cantautors com Fabrizio de André i Francesco de Gregori. Precisament la col·laboració de Roger Mas a Via del campo corrobora un cop més la connexió italiana del cantautor de Solsona. “És que el Roger és molt italià, i per a ell Fabrizio de André és tot una referència. A més, tots dos tenen una tessitura vocal molt semblant”, diu Joan Isaac.

El disc es titula Joies italianes i altres meravelles perquè, a més de reivindicar el cançoner italià, inclou col·laboracions de Joan Manuel Serrat, Silvio Rodríguez, Luis Pastor i Luis Eduardo Aute, que canten en català adaptacions de composicions que originalment eren en castellà. “És un acte de solidaritat molt important”, diu Isaac. Especialment significatius són els casos de Silvio Rodríguez i Luis Pastor, que canten amb ell Petita serenata diürna i Sóc, respectivament.
Bona part dels col·laboradors del disc també acompanyaran Joan Isaac en el concert de cloenda del festival BarnaSants, el 14 d’abril al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat.




Joan Isaac serà l'encarregat de tancar la 21a edició del Festival BarnaSants

El BarnaSants presenta la 21a edició

La cloenda serà a càrrec de JOAN ISAAC, que oferirà el seu concert "Joies italianes i altres meravelles"

Dijous 14 d'abril

Teatre Joventut (L'Hospitalet)

 

 Venda d'entrades: http://www.tresc.cat/fitxa/concerts/53284/Joan-Isaac



Joan Isaac, duets a la lluna

El Grup Enderrock estrena el videoclip d'una cançó del nou disc "Joies italianes i altres meravelles"

"Piazza grande" de Lucio Dalla

 
A més, podem escoltar en exclusiva dues referències lunars: "La lluna i el capità", amb Maria del Mar Bonet, i "Com n'és de bella la lluna", amb Giorgio Conte.

"Com n'és de bella la lluna", amb Giorgio Conte

 "La lluna i el capità", amb Maria del Mar Bonet

 http://www.enderrock.cat/noticia/11058/joan/isaac/duets/lluna



Joies italianes i altres meravelles



Joan Isaac, Luís Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Silvio Rodríguez, Maria del Ma Bonet, Giorgio Conte, Sílvia Comes, Eugenio Finardi, Enric Hernàez y Luis Pastor. Este proyecto ha sido elaborado a lo largo de estos dos últimos años. Se podría resumir como una declaración de amor a una música y a un país que a Joan Isaac le apasiona, Italia. Siguiendo su obsesión por la clepto-música-manía, que inició en 2004 con la publicación de ''Joies robades'', éste es un trabajo centrado casi exclusivamente en canciones italianas de amor. La canción de autor italiana es una gran desconocida en nuestro país, conla excepción de artistas como Paolo Conte o Franco Battiato, llegados demasiado tarde a nuestros oidos. Pero la música de autor italiana es mucho más que dos artistas, es una canción rica y poliédrica que ofrece un abanico de autores excepcionales.
  • Joan Isaac ha escogido diez canciones de autores italianos de diferentes generaciones, desde Enzo Jannacci, Giorgio Conte, Eugenio Finardi, Dalla, De Gregori, Fossati, Tosca o Fabrizio de André a músicos jóvenes como Samuele Bersani o Vinicio Capossela. Ha sido un trabajo delicado y dificil en la adaptación de los textos al catalán con un rigor casi enfermizo para conservar el sentido y la emoción que cada canción tiene.Hay otras maravillas incluidas en el disco, canciones de amigos de Joan Isaac (Silvio, Aute, Luis Pastor,...) que siempre has sido sus referentes. Ellos mismos cantan en catalán sus canciones y de esta manera dan un soporte a la lengua y cultura catalanas.





El Club de la Cançó torna el febrer amb un concert de Joan Isaac

 Joan Isaac obrirà, com ja va fer el 2001, la nova etapa del Club de la Cançó, el dia 4 de febrer.

 

El cicle de música tornarà després de gairebé dos anys aturat canviant El Sielu per la sala petita del Kursaal

 | Actualitzat el 27/11/2015 a les 09:41h
Joan Isaac tornarà el febrer al Club de la Cançó. Foto: Jordi Palmer / Nació Digital






 








Notícies

Biografia

Discografia

Agenda

Galeria d'imatges

N'han dit

Blog

Gravacions Marines