JOAN ISAAC"40 anys de cançons" 1973-2013
Biografia
Biografia

Joan Isaac va néixer el 17 de setembre de 1953 a Barcelona. Entre 1969 i 1972 va formar part del grup musical Nosaltres i va ser finalista al II Certamen Promoció de Noves Veus de La Cova del Drac.

  
A principis de 1973 s'independitza del grup i comença la seva carrera musical en solitari, acompanyat només a la guitarra per Jaume Abad, sota el nom artístic de Joan Isaac.
 
La seva producció discogràfica s’inicia al febrer de 1974, quan Edigsa publica el seu primer single Rèquiem (Edigsa, 1973), després de portar una llarga temporada d’actuacions en públic, principalment com a primera part dels recitals de Lluís Llach. El 31 d’agost de 1974  participa per primera vegada en el festival “Sis hores de cançó de Canet”.
 
Al 1975 es publica un segon single Però no em robareu la força (Edigsa, 1975) i al maig de 1976 es publica el seu primer LP És tard (Edigsa, 1975) que va ser enregistrat a finals de 1975. Al mes de setembre viatja a Venècia per participar en la “Biennal dels vençuts. Cants de Catalunya.” Amb M. Del Mar Bonet, Luis Miquel i els 4Z. El 16 de juny, a l’article publicat a La Vanguardia, ja es parlava d’en Joan Isaac com una de les grans figures de l’última promoció de la cançó. La sortida al mercat del seu primer disc de llarga durada “És tard” va satisfer a gran part de la crítica musical.
 
Durant l’any 1977 va col·laborar en l’homenatge a Pablo Neruda que es va fer a Barcelona i va ser presentat per Rafael Alberti. Aquest mateix any va participar en els darrers Jocs Florals celebrats a l’exili, a Munich. El 16 d’octubre és fa l’anunci de la publicació del segon disc, Viure (Ariola, 1977). Coincidint amb la publicació del disc, Joan Isaac va fer la presentació en concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona al desembre de 1977, amb un notable èxit.
 
L’eclosió de Joan Isaac com a cantant no es va produir de fet fins al 1977 amb el llançament del seu segon àlbum. En aquest treball s’enregistra per primer cop la seva cançó més emblemàtica: “A Margalida”, que ha esdevingut una cançó molt popular a Catalunya, i ha arribat a ser tot un himne contra la pena de mort.
 

L’any 1978 va tornar a participar en el Festival de cançó de Canet. Canet’78. Durant el mes d’abril de 1979 va compartir escenari amb Marina Rossell durant set recitals al Teatre Romea. Per a Joan Isaac, aquestes actuacions al Romea van significar pràcticament la seva reincorporació activa a la cançó una vegada finalitzat el parèntesis de catorze mesos imposats pel compliment del servei militar a València.
 

Al 1980 va irrompre en l’actualitat discogràfica amb el disc Barcelona, ciutat gris, també publicat per Ariola.
 

L’any 1981 Joan Isaac fa un dels concerts més importants de la seva carrera, va ser el debut al parisenc Théâtre de la Ville.
 
Al mes de gener d’aquest any, el programa de la sèrie “Cantem” dedicat a Joan Isaac va ser seleccionat per participar en una manifestació organitzada per la RAI a l’illa de Sardenya i dedicada als països llatinoamericans. Al juliol es publica el disc “Junts” per Ariola. S’aconsegueix reunir per primera vegada en un sol disc a Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Lluís Llach, La Trinca, Maria del Mar Bonet...  A l’octubre va tornar als escenaris de Barcelona i més concretament al teatre Regina on va donar una sèrie de recitals amb molt d’èxit.
 
Dins de la temporada “Grec 82”, van debutar a la plaça del Rei amb gran èxit, acompanyat per Pere Tàpies. Al gener de 1983 va participar amb Quico Pi de la Serra, Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluis Llach entre d’altres al Palau d’esports de Montjuïc, a favor dels damnificats de les riuades de Catalunya i el País Valencià, va ser un gran èxit.
 
Del 17 al 30 d’octubre d’aquest any grava “Inesperat” a Madrid, amb la companyia Philips, on col·laboren Luís Eduardo Aute, que fa veus en català i les traduccions dels textos al castellà, i Olga Román. El 7 de juny de 1984, va presentar “Inesperat” al Teatre Municipal de Girona. El recital va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio i Ràdio Associació, i gravat per TV3. El 22 de setembre  a la plaça de Sant Jaume, i en el marc de les Festes de la Mercè; va presentar “Dragonera”. Un espectacle de so, llum i recital de poesia. A començaments de novembre va participar en la ciutat catalana de l’Alguer en les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades per la Comissió Commemoració del Centenari de la Naixença de Pompeu Fabra. Durant 1984 va col·laborar en el disc de Dyango “Per a la meva gent” (Emi, 1984).
 
 
Pocs mesos després de la publicació d’Inesperat, Joan Isaac desapareix de l’escena musical catalana. Per decisió pròpia i per diferents circumstàncies: pel desinterès de la industria discogràfica per la cançó d’autor en català i per la manca de recolzament, tant social com de les institucions culturals. Es va anar dedicant amb més intensitat al seu ofici de farmacèutic.
Durant aquests anys allunyat dels escenaris no va deixar mai de compondre i va oferir alguns recitals.

 

Al 1991 Joan Isaac va tornar a actuar en públic. Aquesta vegada va ser al Jove Teatre Regina dins del cicle “Dijous al Regina” i al mes de setembre va compartir escenari amb Luis Eduardo Aute a ALTAVEU´91. I al 1992 va tornar a participar en el cicle de “cançó” organitzat per Ressons.

 

El 24 de gener de 1998 Joan Isaac reapareix amb l’espectacle “Cançons noctàmbules” a la sala La Planeta de Girona. El concert va ser enregistrat pel Canal 33, que el va emetre dins del programa Autògrafs, i per l’emissora Onagirona. El 18 de novembre la companyia discogràfica Stres Músic, va presentar el retorn discogràfic de Joan Isaac. Entre  els mesos d’octubre i desembre va oferir concerts dins del quart circuit Acústic ACIC.  Joan Isaac reprèn la seva carrera discogràfica amb un nou disc, Planeta silenci, que inclou deu cançons inèdites i vuit peces clàssiques del seu repertori enregistrades de nou.Al 1999 Joan Isaac amb "Planeta silenci" va guanyar el Premi al Millor Disc Català de Cançó d’autor del 1998, concedit per la revista "Enderrock", i el Premi al Disc en Català amb les Millors Lletres del 1998, atorgat per Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya-Ràdio. Aquest mateix any la cançó I res més, de Joan Isaac va ser nominada a la millor lletra en els premis literaris de Girona. 

Al 2000 participa per primera vegada dins del cicle Barnasants. Al mes de juny publica De Vacances, editat per Stress Músic i la seva presentación va ser a la sala l’Espai de Barcelona. El 27 d’octubre va viatjar a Sanremo per participar al festival Tenco, considerat el més prestigiós del món en el gènere de la cançó d'autor. A Sanremo se’l va batejar com un dels grans de la cançó d’autor mundial.

El 21 de febrer de 2001, Joan Isaac va inaugurar els concerts de El Club de la Cançó i engrescat pel projecte va passar a ser un més de la colla que el tiraven endavant. El 16 d’agost va fer un concert a Prada de Conflet dins de la XXXIII Universitat Catalana d’ Estiu. Del 21 de setembre al 7 d’octubre va realizar per primer cop una gira per Amèrica del Sud. Va actuar a Argentina, Perú, Bolívia i Xile. Aquest any Joan Isaac va ser convidat a participar en el festival Tenco on acompanyat per Luis Eduardo Aute van participar a l’homenatge al cantautor Sergio Endrigo.
 
A punt de complir cinquanta anys, Joan Isaac es va obrir el 2002 a nous públics gravant algunes cançons en italià per a discos col·lectius (en els quals apareix al costat de grans figures de la cançó d’autor universal) i va publicar el compacte Joies robades, avalat per un text de presentació de Sergio Secondiano Sacchi, membre de l’equip directiu del Club Tenco. Hi homenatja la cançó d’autor amb una col·lecció de versions en català de composicions d’artistes que admira, entre els quals hi ha el cubà Silvio Rodríguez, l’italià Roberto Vecchioni i el mexicà Alejandro Filio, que canten en català en el disc en la primera ocasió en què graven en una llengua que no és la seva. Joan Isaac va presentar el seu nou disc a Girona després de rebre l’elogi unànime de la crítica musical espanyola en la presentació a Madrid. Aquest mateix any Moncho publica un nou disc  amb versions molt personals i on destaca la balada de Joan Isaac “On és la gent?” i que dóna títol al disc. Com ja es habitual des de fa uns anys va tornar a participar al festival Tenco i  a la seva tornada va participar a l’homenatge a Jacques Brel. L’1 de novembre va participar en la segona edició del Canet cançó i aquest mateix mes va concloure el cicle ACIC 2003.

El 2004 és un any crucial en la trajectòria de Joan Isaac. Al febrer actua al Camp Nou abans del partit Barça-Albacete i al març presenta i enregistra en directe al Teatre Nacional de Catalunya l’espectacle Només han passat cinquanta anys, un concert antològic en què repassa algunes de les cançons més populars de la seva carrera amb convidats com Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Moncho, Roberto Vecchioni i Mauro Pagani, entre d’altres artistes. Al mes de març, Rock Col·lecció publica un monogràfic dedicat a Joan Isaac. Durant aquest any escriu la cançó “Pare” per Dyango.Joan Isaac va ser premiat per la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música en la IX Edición de los Premios de la Música que va tenir lloc el 2005, per la millor cançó en català de l’any, per la cançó El Pare, que va escriure per ser cantada per Dyango.

Aquest mateix any participa a l’homenatge a Jacques Brel i a la tardor actua novament al Club Tenco de Sanremo, ara en companyia de Mauro Pagani i Lluís Llach  amb qui canta "Cala la nit a San Remo". Al desembre Moncho va treure un disc íntegrament en català. El primer single del disc és Penélope, amor meu, que és una versió en català de la Penélope de Joan Manuel Serrat, amb la lletra adaptada per Joan Isaac, que també signa la lletra i la música de Conec un lloc.
 
El 2006 comença amb amb l'edició de De Profundis (DiscMedi) però ha de suspendre alguns concerts de presentació degut a una crisi coronària lleu. El 25 de febrer Joan Isaac va presentar al Petit Palau el seu nou disc. Un disc amb noves composicions que tenen en comú l'arrelament al més profund dels sentiments. Hi va col·laborar Sònia Carmona, Mauro Paganni i Petra Magoni. Al novembre viatja a Veneçuela per actuar a Caracas al costat de Henry Martínez, en un espectacle titulat Entremares. Participa al disc Per al meu amic... Serrat,  versionant la cançó "La tieta". A més, al llarg de 2006 diversos artistes canten cançons de Joan Isaac: Aramateix, "Manfred"; i Edu Monteagudo i Sabor de Gràcia, "A Margalida". L’1 de novembre Joan Isaac tancava els festivals musicals de Canet, 30 anys després i el 10 de novembre torna a Itàlia.
 

Al 2007 es publiquen tres discs: La col·lecció BÀSICS ens convida a beure del doll generós, el pou profund, d'emocions i grans cançons que és l'obra d'en JOAN ISAAC. És reedita Viure, un treball clau en la seva discografia i es publica Duets un disc que recopilava alguns dels seus millors duets. Són 15 cançons en companyia de reputats col·legues de professió entre els que hi ha Luis Eduardo Aute, Ana Belén, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Els Pets. El 16 de febrer de 2007 es va presentar l’espectacle Entremares a Barcelona.

Al gener de 2008 s'edita el seu disc La vida al sol, que presenta a l´Auditori de Barcelona el 18 de gener de 2008. El Club Tenco de Sanremo, en ocasió del Premi Tenco 2008, va recordar a Sergio Bardotti i va publicar un CD. Joan Isaac interpreta Le barche sono fuori (S.Bardotti - N.Giacomelli - B.Dimey - C.Aznavour). El 19 d’agost, com ja és habitual des de fa uns anys, va tornar a participar en les Festes de Gràcia dins de les Nits del Claustre a l’Oratori Sant Felip Neri. I aquest any el carrer Joan Blanques de Dalt van dedicar la decoració del carrer a la cançó Gràcies vida, gràcies de Joan Isaac.
 
El 2009 publica “Auteclàssic”(Sony Music, 2009). Vint-i-cinc anys després que Luis Eduardo Aute traduís al castellà les lletres del disc “Inesperat”. Abans de la publicació d’aquest nou disc Joan Isaac fa concerts a Florencia (Itàlia), a l’Auditori Municipal de terrassa, al Teatre Municipal de Palafrugell i a Vilanova i la Geltrú. El 14 d’agost es va presentar aquest disc en el marc del Festival de Peralada (Girona)  amb la col·laboració de Luis Eduardo Aute.
 
La crítica dels Premis Enderrock 2010 va valorar “Auteclàssic” com a un dels discos del 2009 amb les millors versions. El 26 de març va tornar a Itàlia, aquesta vegada va oferir un concert al FolkClub (Torino).
 
Al mes d'abril Joan Isaac i Luis Eduardo Aute van presentar "Auteclàssic" a Madrid, al teatre Reina Sofía. Sentir Aute cantar en català i sentir en català les cançons va ser un repte important.
 
Al mes de maig es presenta “50+, de la Nova Cançó a les cançons més noves”. Es tractava d'establir ponts entre generacions, unir a dalt de l’escenari dues generacions musicals, la Nova Cançó i el nou pop en català. Joan Isaac va participar amb Jaume Pla (Mazoni).
 
Joan Isaac va tenir un espai destacat a l’exposició que es va celebrar al Museu d’Història de Catalunya “La Nova Cançó. La veu d’un poble”.  A l’exposició hi havia un espai dedicat a la censura en què s’empresonaven quatre de les cançons més prohibides de l’època: “Diguem no”, “L’estaca”, “A Margalida” i “Què volen aquesta gent”. Es va complementar l’exposició amb una sèrie de recitals dels seus protagonistes i nous grups, de l’1 de juliol al 10 de setembre a la terrassa del Museu. Joan Isaac va fer el seu recital el 15 de juliol.
Al setembre de 2010 Joan Isaac enregistra el seu pròxim disc en un petit poble de la Segarra, Montoliu. Dotze cançons intimistes i rebels contra el pensament únic. La Setmana Catalana a l’Equador 2010 va incloure un concert de Joan Isaac l’11 de setembre. Durant la setmana prèvia al concert, va concedir entrevistes als principals mitjans de comunicació del país. El dia del concert l’Auditori de las Cámaras va ser ple de gom a gom; els discos a la venta es van esgotar; i el públic fins i tot coneixia la lletra d’algunes cançons. 
A finals d’any Luis Eduardo Aute i Joan Isaac van oferir tres recitals a Mallorca: Manacor, Alcúdia i Inca.
 
El 2011 va començar amb un regal que ens va fer Joan Isaac. Juan Miguel Morales va publicar en el seu blog la primícia d’una cançó inèdita, acabada de gravar per al seu amic Ramiro Díez, escriptor i periodista equatorià, anomenada “Amèrica”. Al mes de gener es publica Em declaro innocent (Dismedi, 2011). Aquest nou disc va rebre unes crítiques musicals molt bones entre les quals es destaca la de Fernando G. Lucini :
 
“Joan Isaac es uno de los mejores "cantautores" catalanes –y no catalanes–, y su disco "Em declaro innocent" es un trabajo extraordinario en todos los sentidos, es decir, desde el punto de vista poético, musical e interpretativo.”

El 28 de gener es va presentar “Auteclàssic”, Joan Isaac & Luis Eduardo Aute, en exclusiva a Bizkaia, a l’auditori de Leioa. L’1 de març va participar a l’Acte Memòria i justícia contra la impunitat i l'oblit. La presentació oficial de “Em declaro innocent “ va ser a L’Auditori de Barcelona el 25 de març, dins del marc del Festival Barnasants. Joan Isaac va obtenir un dels premis als millors concerts de la secció oficial.
 

Al mes de juliol  es publica “Cançons”. En aquest llibre és fa un recull de totes les cançons escrites, adaptades al català o interpretades per Joan Isaac des de 1973 fins al juny de 201. Al mes de setembre PICAP reedita en CD el primer LP enregistrat per Joan Isaac i publicat per Edigsa l’any 1975  “ÉS TARD” en una versió DE LUXE, en la que se inclou 4 BONUS TRACKS amb les primeres cançons publicades en single. L’11 de setembre va participar amb Giorgio Conte a l’Acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Van interpretar la “Cançó del lladre”, tradicional catalana, en una versió arranjada pel cantautor italià i acompanyada per Walter Porro a l’acordió. Joan Isaac va presentar el seu darrer treball discogràfic “Em declaro innocent” a Toulouse. Aquest va ser el segon concert que feia  aquest any en aquesta meravellosa ciutat. El 25 de juny va participar en el  Festival organitzat per l’ajuntament de Toulouse en col·laboració amb l’ Instituto Cervantes a le Quai de l’Exil républicain espagnol, on va compartir escenari amb Eric Fraj (cantautor occità). I en aquesta ocasió va ser dins de la 12e edition del Festival Occitània, el 14 d’octubre, a l’Auditori de Saint Pierre de Cuisines, un lloc obligat per als amants de la música i un monument excepcional. Al mes d’octubre viatja a Ecuador per participar en el “IV Encuentro de la Canción de Autor”, allà coincideix amb Ismael Serrano i Alejandro Filio. Va cantar a  Quito; a  La Estación i al Teatre Sucre, i al Teatro Chusig de Manta.

Al gener del 2012 Joan Isaac grava un nou disc a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. Del 5 al 10 de maig participa en la I Mostra Cultural Catalana a l’Uruguai. El diumenge6 de maig van compartir escenari amb Daniel Drexler, Samantha Navarro i Ana Prada a la sala Cantegril de Punta del Este, en el concert "Barnasants canta a Benedetti". I el 7 de maig va oferir un concert a la Sala Zitarrosa de Montevideo acompanyat a la guitarra per Josep Traver.

Al mes de juny es publica Piano, piano... (Discmedi, 2012). És el quinzè disc de Joan Isaac, un CD doble amb format intimista de veu i piano. Per aquest treball recupera 19 cançons que l’han colpit molt durant una època de la seva vida i que en el fons és una mena d’autobiografia musical, també presenta una cançó nova, "Madame Nicotina". En el disc hi participen els deu pianistes que en algun moment  han interpretat  o han arranjat les cançons de Joan Isaac en aquests gairebé quaranta anys de professió. Noms com Jordi Badia, Francesc Burrull, Manel Camp, Enric Colomer, Eros Cristiani, Xavier Ibáñez, Antoni Olaf Sabater, Conrad Setó, Lluís Vidal o Jordi Vilaprinyó. El disseny és de Sesé il·lustració.

Al mes de maig s’estrena el musical A força de cançons.Tanquen el musical amb la cançó “Confessió” de Joan Isaac.

El 16 de juny es va fer una preestrena de Piano, piano... a l’Auditori Pau Casals del Vendrell acompanyat per nou dels deu pianistes que hi participen en el disc i amb molt d’éxit.

Al mes d’octubre viatja a Madrid per participar en l’homenatge a Fernando González Lucini i on va estar acompanyar a la guitarra per Luis Mendo i seguidament va viatjar a Itàlia on va presentar piano, piano... al Folk Club Torino i en el Festival dallo Sciamano Showman Capo di Ponte (Brescia) i en el mes d’octubre presenta el disc a L’Auditori Municipal de Terrassa.

El passat 14 de febrer de 2013 va tenir lloc una trobada molt important en el món de la Cançó d'autor, Joan Isaac i Eugenio Finardi coincidien per primer cop a dalt d'un escenari. Va ser dins del Festival Cose di Amilcare.

Tras presentar Piano, piano per diverses ciutats, el 16 de març el va presentar al Teatre Joventut de L’Hospitalet dins delfestival Barnasants, amb molt d’éxit. Aquest va ser sens dubte elmillor concert presentació realitzat fins ara. Per a l’ocasió es va companyar de dos pianos a l’escenari que no van deixar de sonar en cap moment i que van estar interpretats per 10 dels millors pianistes de l’escena musical actual.

El 14 d’abril viatja a Mallorca per presentar el disc a Petra.

Al  mes de maig es publica “Joan Isaac. Bandera negra al cor”. Un llibre escrit per Luis García Gil i amb pròleg de Joan Manuel Serrat sobre la vida i l’obra de Joan Isaac. El llibre es va presentar a Mallorca, Cádiz, Madrid.

 

El 29 de juny es va celebrar al Camp Nou el Concert per la Llibertat, un gran esdeveniment de país, un clam de la societat civil per reclamar, a través del llenguatge universal de la música, el dret del poble català i de tots els pobles del món a poder decidir lliurement i democràtica el propi futur. A la 1a part del concert Joan Isaac i Joan Amèric van interpretar “A Margalida” i a la segona part del concert Joan Isaac, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà, Jofre Bardagí, Xavier Baró i l’Orfeó Català van interpretar “No és això companys, no és això”. Una interessant barreja d’estils i generacions; cançó, folk, pop de diverses generacions i rock .

El 6 de setembre participa en la 7a Mostra de cançó d’autor a Vilanova i la Geltrú organitazada per ATEVEU i el 20 d’octubre de 2013 es presenta Piano, piano al Teatre de l’escorxador de Lleida.

Coincidint amb l’aniversari d’en Joan Isaac es va presentar a Barcelona “Joan Isaac. Bandera negra al cor” (Ed. Milenio).

El 20 d’octubre va presentar Piano, piano... a Lleida i el 25 d’octubre particpa al Concert benèfic en favor d’Ester Quintana a l’Hospitalet.

El 9 de gener de 2014 es retroba amb el Club de la Cançó en un concert celebrat a la sala El Sielu i el 24 d’quest més presenta el disc a València.

Quaranta anys després del bàrbar crim, el BarnaSants va proposar al cantautor l’elaboració d’un concert per commemorar la tragèdia i evitar que Puig Antich i els ideals que va defensar caiguin en l’oblit. El resultat va ser Cançons d’amor i anarquia, un espectacle que es va estrenar al festival Barnasants, on van particpar una colla d’amics i convidats i es va enregistrar en directe.

El 16 d'abril, en la clausura de la XIX edició del Festival BarnaSants, es va fer entrega a Joan Isaac del Premi excepcional de la crítica per l'espectacle "Cançons d'amor i anarquia" dedicat a la memòria de Salvador Puig Antich.

Al mes de maig viatja a Itàlia on participa l’1de maig a Florència al concert “1 maggio in concerto”, el 2 de maigal Teatre del Casino de San Remo amb artistes com Rusó Sala, Vittorio De Scalzi, Giorgio Conte, Sérgio Godinho, i Mauro Pagani;i el 3 de maig també aSan Remo amb l’espectacle “Storie e amori d’anarchie” amb Juan Carlos “Flaco” Biondini, Alessandro Certini, Silvia Comes, Olden, Anna Roig, Wayne Scott e Peppe Voltarelli. 

El 13 d’agost va ser convidat al cicle de concerts oferts al Museu d’Història de Catalunya, emmarcats dins la celebració del Tricentenari.

El 4 d’octubre es presenta l’espectacle “Cançons d’amor i anarquía” a Manresa.

El disc sobre l'espectacle de Joan Isaac "Cançons d'Amor i Anarquia" es va presentar el 6 de novembre a la Sala Sgae de Barcelona. I el 15 i 16 d’aquest mes es va posar a la venda amb el diari ARA.

 



 

Aquesta cronologia il·lustrada pretén recollir els esdeveniments més importants dels 40 anys de carrera de Joan Isaac a dalt dels escenaris.

 
 
NotíciesBiografiaDiscografiaAgendaGaleria d'imatgesN'han ditBlogGravacions Marines