biografia
discografia
agenda
n'han dit…
últimes notícies
lletres
myspace
fotografies
llista de correu
contractació
enllaços

L'extraordinari moment creatiu de Joan Isaac es manifesta de ple amb La vida al sol, sens dubte el seu millor disc fins el moment. Totalment deshinibit d'antics prejudicis, el cantant construeix un seguit de cançons que van des d'una peça sobre l'amor físic fins a una tendra declaració d'amor a les seves filles que serveix alhora per realitivitzar la importància de tots els béns, tant els materials com els espirituals. El millor Joan Isaac, que demostra un cop més que encara hi ha vida i ha cançons per descobrir.

Mentre esperavem l’arribada imminent del nou treball de Joan Isaac, el cantant va presentar un disc que recopilava alguns dels seus millors duets. Són 15 cançons en companyia de reputats col·legues de professió entre els que hi ha Luis Eduardo Aute, Ana Belén, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Els Pets. De les 15 cançons cal destacar que tres són inèdites discogràficament: “A Margalida” feta en col·laboració de Gorka Knörr, que interpreta la seva part en euskera; “Creuza de mä” de Fabrizio de André, interpretada, en part, en català amb Mauro Pagani en directe al Teatre Ariston de Sanremo l’octubre de 2005 i “Hivern”, cantada amb Petra Magoni al Petit Palau el febrer de 2006. Un treball curiós que tant agradarà als seguidors més fidels de Joan Isaac com a aquells que es vulguin acostar a la seva obra per primera vegada.

Joan Isaac presenta el que considera que és el primer disc de la seva tercera etapa. Es tracta d'un recull de dotze cançons pròpies, totes inèdites tret de “Manfred”, que ja li coneixíem des del disc al TNC. Un treball que aporta cançons impactants, com “Els infants”, on descriu els efectes de l'Alzheimer, o “Adéu-siau, Josep Maria”, feta a partir de la mort d'un amic. També hi ha algun tema combatiu però alegre (“A Paula li falten més hores”) i cançons introspectives (“T'estimo en la rutina”). Però el que crida més l'atenció és la participació de Lluís Llach (“Cala la nit a San Remo”) i Ana Belén (“Manfred”).

Per a molta gent, Joan Isaac era un cantant dels anys setanta que a finals dels noranta havia tornat a cantar. Només han passat cinquanta anys certifica que, en realitat, hem de considerar Joan Isaac un cantant de la primera dècada del segle XXI que unes dècades abans havia gravat algun disc. Gravat en directe al TNC, el nou treball és un repàs de bona part de la seva carrera discogràfica. Un disc que permetrà descobrir cançons precioses als que encara no el coneguin i que introdueix importants artistes aquí desconeguts, com ara Mauro Pagani i Roberto Vecchioni, als seguidors del cantant barceloní. Per als que tinguin ganes d'explorar les possibilitats de la cançó d'autor

Un punt i a part en la discografia de Joan Isaac. Es tracta d’un treball en què el cantant recupera algunes de les cançons d’altres intèrprets que l’han fascinat més i les adapta al català. Per si això fos poc, en alguns casos hi involucra el mateix autor de la cançó. Així, a Joies robades hi podem sentir cantant en català Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Alejandro Filio i Roberto Vecchioni, per a molts el gran descobriment del disc. També hi intervenen Joan Manuel Serrat i Mauro Pagani. Un autèntic plaer i un disc de luxe per als amants de la cançó d’autor.

De vacances és el disc de confirmació que el retorn de Joan Isaac no és una flor d’estiu, sinó que té ganes de tornar a dir-hi la seva. Com ja havia fet en l’àlbum anterior, recupera alguns dels èxits de la seva primera etapa, encara no disponibles en CD. Així, cal destacar que en la cançó “Plaça de la Mercè” hi participen dos dels components d’Els Pets: el cantant Lluís Gavaldà i el bateria Joan Reig. Però són les cançons noves les que tenen més pes en aquest treball, entre les quals sobresurten “Gràcies, vida, gràcies”, “Bones vacances” i sobretot “Alícia i el mirall”, una cançó sobre l’anorèxia amb un melodia dolça i una lletra frapant.

Després de catorze anys
de silenci, Joan Isaac presenta un treball que conté algunes de les cançons que havia compost darrerament i recupera temes dels seus discos (ara introbables), sobretot de Barcelona ciutat gris i Inesperat. La producció i els arranjaments són de Manel Camp i Joan Garrobé. Entre les noves cançons destaquen temes com “Nocturn per a dues dones”, “On és la gent?” o “Els artistes”. En una de les cançons antigues que recupera, “Però prefereixo els teus ulls”, hi col·labora Joan Amèric. El disc li serveix per tornar a tenir presència artística.

Al darrer disc abans del silenci, Joan Isaac hi retroba el nivell compositiu de la segona cara de Barcelona ciutat gris, però a diferència d’aquell treball, aquí els arranjaments no estan al servei de l’intèrpret sinó que condicionen la seva manera de cantar. Així i tot, hi trobem cançons com “Ciao, come stai”, “He canviat”, “Però prefereixo els teus ulls”, “Plaça de la Mercè” o “Va dir que es deia temps”, que es convertiran en clàssics del cantant i que seran recuperades, entre d’altres, als discos Planeta silenci i De vacances. L’àlbum amaga una col·laboració inesperada: la de Luis Eduardo Aute, que tradueix les lletres al castellà .

Un disc indispensable en la discografia de Joan Isaac, que incomprensiblement no ha estat reeditat en CD. La cara A es dedica en bona part als homenatges: la ciutat de Barcelona (“Barcelona, ciutat gris”) i els cantants Quico Pi de la Serra (“A tu, Quico”) i Jacques Brel (“Amic Jacques”). El més interessant, però, arriba a la cara B amb la imprescindible versió de Boris Vian (“El desertor”) i un enfilall de cançons pròpies que mostren un compositor sensible i un intèrpret convincent: “A l’estació de França”, “Després d’aquest cafè”, “Maria” i “Confessió”.

Més elaborat i amb un millor nivell interpretatiu que És tard, aquest disc serà recordat, sobretot, per contenir una de les cançons més colpidores
de la música catalana dels anys setanta: “A Margalida”. Però l’elapé conté altres cançons remarcables com “Un dia partiré”, “Records d’un vençut” o una interessant versió d’una cançó de Jean Ferrat sobre uns versos de Louis Aragon. Es tracta d’“Els poetes”, adaptada lliurement per Josep M. Espinàs. Com a curiositat, cal destacar-hi la participació de Francesc Pi de la Serra, arranjador en “Per això canto cançons”.

Cal inserir el disc de debut de Joan Isaac en l’època que va ser fet: el 1975. Amb el franquisme agonitzant, la política ho omple tot i les cançons de Joan Isaac no en són cap excepció. Així, el disc comença amb “Amb el vostre permís”, una cançó que ja avança un bon estil per fer lletres. Amb tot, el treball no presenta un cantant que només parla de política i es comença a perfilar un cert estil evocador.
El disc serveix per presentar l’artista, però encara és lluny de mostrar el millor Joan Isaac. Cal destacar que per a l’enregistrament el cantant ja s’acompanya de músics importants com Manel Camp, Jordi Vilaprinyó, Albert Moraleda, Max Sunyer, Jep Nuix, Santi Arisa, Pedrito Díaz o Ricard Roda.

Amb anterioritat al primer LP va publicar dos senzills: Rèquiem (Edigsa, 1974) i No em robareu la força (Edigsa, 1975). Ha fet cors en “Anirem tots cap al cel” del disc Banda sonora d’un temps, d’un país (BMG-Ariola, 1996), de Joan Manuel Serrat i ha cantat "A Margalida" juntament amb Jofre Bardagí per al programa de TV3 Temps era temps, que va apareixer en un disc del mateix títol (DiscMedi, 1999). Ha cantat “Una supplica marina” (en italià) al disc col·lectiu Lettere celesti (EMI, 2001), “Yolapé” (en català) al disc Ernesto Che Guevara (EMI, 2001) i “Dimmi la verità” (en italià i juntament amb Luis Eduardo Aute) al disc d’homenatge a Sergio Endrigo Canzone per te (Ala Bianca, 2002). Ha inclòs dues cançons ("Aniversari" i la inèdita "Per què serà?") a l'Acústic Acic 2003 (Gemecs, 2004) i ha cantat "Amor de la marenda" a l'homenatge a Teresa Rebull, Visca l'amor (Picap, 2006), on també participa al "Visca l'amor" col·lectiu. També ha versionat "La tieta" de Joan Manuel Serrat al disc Per al meu amic… Serrat (DiscMedi, 2006) i "Vida" a Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Picap, 2007).