Amic
Jacques
AAi! quanta cops m'has lliurat
de les valls de la por
i quants cops he vibrat
només sentint el teu nom
i quants cops t'he xiulat
més duna cançó
ai! no em deixessis mai
mestre Brel, amic Jacques.
Saps molt bé que com tu
tinc un País callat
on les boires sovint
ceguen els campanars
de tu he après que és molt gran
veure un amic plorar
ai! no em deixessis mai
mestre Brel, amic Jacques.
I perdona si avui
m'atreveixo a cantar
sempre he estat molt conscient
fins on puc arribar
quan t'escolto ulls clucs
em fa riure el meu cant
ai! no em deixessis mai
mestre Brel, amic Jacques.
Quan t'arribi el moment
de dir adéu als teus camps
del silent pla país
que tu em vares mostrar
dorm tranquil
mestre Brel, amic Jacques
que el teu cant vola baix
com les aus de la mar.
|
|
