Em
parlaves de l'amor
Em parlaves
de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.
Em parlaves de l'amor,
jo t'escoltava...
Em parlaves de l'amor
com d'un mar curull de veles blanques.
Com les dunes dels deserts,
impossibles, suaus, inabastables.
Em parlaves de l'amor,
ahir a la tarda...
Però creu-me, llença-t’hi ara,
que els rius fugen i s'amaguen.
Però creu-me, creu-me, creu-me,
no t'importi la fondària...
Però creu-me, pren-la ara,
que la fruita és dolça a l'arbre.
Però creu-me, pren-la, pren- la,
Tant se val si enverinada...
Em parlaves de l'amor,
em parlaves de l'amor
sense mirar-me.
|
Lletra:
Joan
Isaac
Música: Joan Isaac
De
Profundis (DiscMedi, 2006) |
|
