Estreny-me
heura estimada
Estreny-me, heura estimada,
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.
Per paraules, gents i marges
estic cansat de vianar.
Però estreny-me, heura estimada,
sóc foraster arribat…
Estreny-me, heura estimada,
i omple’m de flors les mans,
esboira les aigües negres
d’un ert i eixut passat.
Però estreny-me, heura estimada,
que sóc foraster arribat…
I enfonsa’m l’ensenya eterna
quan m’hagis empresonat
després posa-m’hi cadenes,
que em besin aquestes mans.
Estreny-me, heura estimada,
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.
Estreny-me, heura estimada,
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar
per paraules, gents i marges.
Omple’m les mans de noves flors
i esboira les aigües negres d’un ert passat.
Conquereix-me, i enfonsa dins meu
l'oriflama eterna.
Amen.
|
Lletra:
Joan
Isaac
Música: Joan Isaac
És
tard (Ariola,
1975) |
|